Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Josep Tabescà
Història
Guerriller.
Era conegut amb el malnom el Tei Formà part d’una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s’acollí al seu indult octubre del 1827 El 1833 era voluntari reialista i s’alçà en armes a Sant Vicenç dels Horts 2 de març contra la imminent liberalització de la monarquia Fracassat l’intent, fugí a Rubí, on el repetí Detingut, fou executat poc després
Pasqual Esclapers de Guilló
Història
Literatura
Erudit i escriptor en castellà.
Llibreter d’ofici resident a València És autor d’un Resumen histórico de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia 1738, 1805, de romanços a l’entrada de l’infant Carles a València Romance heroico , 1731 i a l’arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual Demostraciones festivas , 1743 i de quatre comèdies, inèdites, dues de les quals representades a València El martirio más sangriento , el de sant Vicenç màrtir, i La restauración de Orán
Josep Puig i Pujades
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fou president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà Collaborà a L’Autonomista i a L’Empordà Federal És autor de contes postmodernistes Besllums 1923, Tràgedies de veïnat 1923, L’oncle Vicenç 1926 i Contes 1937 Publicà l’assaig La fi de don Joan 1930, la comèdia Quan s’ha perdut la fe 1936, Narcís Monturiol, inventor de la navegació submarina 1918 i Ell, a la presó 1938 Fou cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S'exilià el 1939
Bermon
Història
Vescomte d’Osona i senyor del castell de Cardona, d’on prengueren més tard el títol els vescomtes osonencs.
Fill i successor del vescomte Ramon I El 1019 el bisbe Oliba de Vic l’instà a restaurar l’església de Sant Vicenç del Castell consagrada el 1040 Fou també el responsable de l’estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres Figurava entre els nobles de la comarca de Vic que havien usurpat béns de la seu i que a instàncies del bisbe Oliba foren amenaçats d’excomunió per un concili de Narbona vers el 1022 Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eriball, bisbe d’Urgell, i Folc I
Ramon III de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (a 954-~960), fill del comte UnifredI Bernat i de Toda d’Aragó.
Successor del seu pare en el govern del comtat, estigué casat amb Garsenda de Fesenzac Com a culminació de l’obra de restauració eclesiàstica iniciada pel seu pare, féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda 956, que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind Fou un protector del monestir de Lavaix, a favor del qual l’any 958 expedí un precepte d’immunitat i de concessió de béns També dotà i féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova 960
Ramon III de Pallars
Història
Comte de Pallars (~947-~995), fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare ~947 i del seu cosí Guillem I de Pallars ~950, Ramon III i els seus germans, Borrell i Sunyer, devien ésser menors d’edat, motiu pel qual llur mare Goldregot degué governar el comtat fins vers el 963 Ramon, Borrell i Sunyer governaren conjuntament des d’aleshores, si bé Ramon III, que devia ésser el primogènit, exercí una mena de primacia Tots tres foren marmessors de llur cosí, el comte Borrell II de Barcelona Ramon III féu donacions als monestirs de Sant Serni de Tavèrnoles 963 i 976, Gerri 966 i Sant Pere de les Maleses 973 i 988 i a l’…
Dragut
Història
Corsari turc.
Des del 1533 hom té notícies de les seves accions de pirateria contra naus venecianes Carles V encarregà la seva persecució a Andrea Doria Fou fet presoner i conduït a Gènova 1540, però obtingué molt aviat la llibertat i continuà les seves accions al servei de Solimà S'alià amb Enric II de França per afeblir el poder espanyol a la Mediterrània El 1547 atacà la costa valenciana, però fou rebutjat per les naus de Vicenç Penya-roja El 1549 intentà, sense èxit, de saquejar el monestir de la Trinitat de Morvedre el 1550 saquejà Pollença, i l’any següent, Messina Participà en l’assalt…
Salomó I de Cerdanya-Urgell
Història
Comte de Cerdanya i Urgell.
Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant el seu ascens al govern dels comtats pirinencs potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848 com la seva substitució a l’inici del…
Nicolau d’Oliver i Fullana
Geografia
Història
Militar
Militar i geògraf.
Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en…
Guillem Ramon de Montcada i de Peralta
Història
Tercer comte d’Agosta i de Nucaria —que tingué (1383) per la seva muller—.
Fill de Mateu de Montcada i Sclafani Del partit català, a la mort de Frederic III de Sicília 1377, davant la crisi plantejada, raptà la reina Maria de Sicília i la dugué al seu castell d’Agosta després l’encomanà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere III de Catalunya-Aragó 1380 Gestionà a Catalunya 1380 el matrimoni de la reina amb Martí el Jove, fill de l’infant Martí, i fou recompensat per aquest amb les senyories de Piera, Caldes de Montbui, Granollers i Sant Vicenç dels Horts i la baronia de Cervelló les vengué, però, al comte Pere I d’Urgell, i amb els diners obtinguts es dedicà a…