Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Ferran de Borja i d’Aragó
Història
Militar
Lloctinent d’Aragó (1621-32) i de València (1635-40).
Comte de Mayalde comanador de Montesa Fill de Joan de Borja i de Castro Fou ambaixador extraordinari a Savoia, Venècia, Gènova, Florència i Roma Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l’extensió de la revolta del Principat 1640
Pedro Téllez-Girón y de la Cueva
Història
Polític castellà.
Cinquè comte d’Ureña, fou fet duc d’Osuna per Felip II de Castella 1562 Ambaixador extraordinari a Roma i a Portugal, afavorí l’accessió de Felip II al tron portuguès Fou virrei de Nàpols 1582-86 i avi de Pedro Girón y de Velasco
Àngel de Vilanova
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya 1515-29 per Ferran II de Catalunya-Aragó i confirmat 1516 per Carles I Reuní el parlament ordinari de Sardenya 1518-23 i un d’extraordinari 1528 El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser
Jerónimo Pimentel y de Zúñiga-Requesens
Història
Política
Polític lleonès.
Primer marquès de Baiona 1625 i cavaller de Calatrava Era fill del vuitè comte de Benavente El 1621 fou nomenat cavaller de l’orde de Calatrava, i Felip IV el nomenà virrei de Sardenya 1625-31 El 1626 hi reuní un parlament extraordinari, les actes del qual foren redactades en català
Gaspar d’Arinyó
Història
Secretari i conseller de Joan II i Ferran II, de família aragonesa.
La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú 1464 que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II Dos anys més tard fou enviat com a ambaixador extraordinari a Itàlia
Carles de Borja i de Castro
Història
Duc de Gandia i segon marquès de Llombai.
Virrei de Portugal 1583 Fill primogènit de Francesc de Borja i d’Aragó, per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai 1551 Fou ambaixador extraordinari a Gènova 1575-76 A partir del 1585 visqué retirat a Gandia Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia 1563
Rodrigo Calderón
Història
Polític castellà.
Al servei del vicecanceller de Catalunya-Aragó i, des del 1598, del duc de Lerma, n'esdevingué l’home de confiança i obtingué nombrosos càrrecs a la cort Aplegà aviat una fortuna important En 1612-14 fou ambaixador extraordinari als Països Baixos Felip III el féu comte d’Oliva i marquès de Sieteiglesias En caure Lerma 1618 fou empresonat, acusat de diversos crims i de corrupció administrativa, i fou executat tres anys després
Averell Harriman
Història
Polític nord-americà.
Membre del partit demòcrata, fou conseller i ambaixador extraordinari de Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, ambaixador a Moscou 1943-46 i a Londres 1946, ministre de comerç 1946-48, una altra vegada ambaixador a Londres 1953, governador de l’estat de Nova York 1955-58, secretari d’estat per a l’Extrem Orient 1961-63, sotssecretari d’estat per a afers polítics 1963-65 i dirigí les converses de París per a la pau al Vietnam 1968-69
Miquel Rigo
Història
Anarcosindicalista.
Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921 Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores 1921 i Los Intransigentes 1921-22 Redactor de Cultura Obrera 1919-24 i 1931-36, assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny del 1931 i fou des del 1930 corresponsal de Solidaridad Obrera de Barcelona
Dionisio Ridruejo Jiménez
Història
Literatura
Política
Poeta i polític castellà.
Fou membre destacat de Falange Española, que després abandonà voluntàriament 1942 per la seva evolució política, i fou empresonat diverses vegades Fundà el Partido Social de Acción Democrática 1957, participà en el Congrés de Munic i fou exiliat després durant dos anys Fou un dels fundadors d’Unión Social Demócrata Española 1974 Poèticament pertangué a l’anomenada Generació del 36 i es caracteritzà per un classicisme formal i una inspiració garcilasista Publicà reculls poètics En once años 1950, Hasta la fecha 1962, i en prosa Escrito en España 1962, i pòstumament Casi unas memorias 1976, d’…