Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Leopold II de Bèlgica
Història
Rei dels belgues (1865-1909) i de l’antiga colònia del Congo Belga (1885-1907), actual República Democràtica del Congo.
Succeí el seu pare, Leopold I El suport d’Anglaterra li permeté de seguir una política de neutralitat a Europa L’any 1876 fundà l’Associació Internacional Africana, que explotà el Congo en benefici del rei, el qual el deixà 1890 en testament a Bèlgica Nogensmenys, el 1908 hagué de cedir-lo a aquesta, a causa de la pressió del parlament Els seus amors amb Blanche Lacroix i amb Cléo de Mérode foren cèlebres a Europa
Frederic I de Württemberg
Història
Duc (1797-1803), primer elector (1803-06) i primer rei de Württemberg (1806-16).
Fill del duc Frederic Eugeni I S'uní a la segona coalició contra França, però el seu ducat fou envaït i hagué de retre's 1802 Combaté Àustria aliat amb Napoleó, que li atorgà una gran part de les possessions d’aquella a Suàbia 1805, i el títol de rei l’any següent El 1806, en entrar a la Confederació del Rin, s’annexà alguns principats i, per la pau de Viena 1809, territoris austríacs Nogensmenys, s’uní a la coalició del 1813 contra França
Leopold III de Bèlgica
Història
Rei dels belgues (1934-51).
Succeí el seu pare, Albert I de Bèlgica El 1935 restà vidu en morir, en un accident, la reina Astrid Iniciada 1939 la Segona Guerra Mundial, es declarà neutral i, en ésser envaït el país 1940 per Alemanya, es rendí divuit dies després, cosa que l’enemistà amb el parlament Els nazis el deportaren a Alemanya 1944 Finida la guerra, s’establí 1945 a Suïssa, fins que el 1950 un plebiscit li permeté de tornar a Bèlgica Nogensmenys, l’oposició esquerrana i valona feu que abdiqués 1951 en el seu fill Balduí de Bèlgica
Felip I de Castella
Història
Arxiduc d’Àustria, sobirà dels dominis de la casa ducal de Borgonya (1482-1506), rei de Castella (1504-06).
Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya El seu pare el casà 1496 amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics Morta Isabel I de Castella 1504, Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca 1505, que donava el poder a tots dos i a Joana Un cop arribat a…
Miró I de Rosselló
Història
Comte a Conflent (870?-896) i de Rosselló (878-896), fill del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda i germà de Guifré I el Pelós.
A la mort del comte Salomó 869-870 de Cerdanya-Urgell, Guifré I obtingué el govern d’aquests comtats però al Conflent, pagus que havia estat també sota el domini de Salomó encara que tradicionalment pertanyia al comtat de Rosselló, Miró exercí el govern d’una manera autònoma A partir del 876 inicià, ajudat pel seu germà Guifré, el clergue i monjo Sunifred i el vescomte Lindoí de Narbona, una guerra aferrissada contra el potent Bernat de Gòtia, marquès de Septimània, envaint i saquejant els comtats de Rosselló i Narbona Severament reprès per aquesta feta pel papa Joan VIII, que en aquell temps…
Giuseppe Garibaldi
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític italià.
D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebellió antiimperial de Rio Grande do Sul 1836 El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe Tornà a Itàlia 1848, i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà Durant la república romana, fou diputat i lluità contra els francesos 1849 Refugiat al…
Roger Bernat III de Foix
Història
Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat II).
Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però, presentar-se davant…