Resultats de la cerca

Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d' Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort…

Dominicà És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or La versió és lliure, no escrita en primera persona, com ho és l’original, amb afegits erudits o consideracions morals, resums de passatges de l’original i reordenació i dislocació dels episodis d’aquest, que influí en el text vulgar que s’ha conservat Anteposà a la versió un interessant pròleg, no sempre fàcil d’interpretar, en el qual confessa que el mogué a escriure el…

Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics  de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de…

Gendre del primer comte d’Oliva Batlle de Xàtiva Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre , impresa a Barcelona el 1481

Intentà de justificar la repressió que havia dut a terme a la Guiena contra els hugonots mitjançant unes lletres adreçades al rei, que foren la base de les seves Mémoires i que tingueren llur versió definitiva als Commentaires 1592

Pagès, el 7 de desembre de 1492 ferí greument d’una coltellada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el palau reial de Barcelona Declarat boig segons la versió oficial contemporània, potser antic pagès de remença ressentit, fou esquarterat cinc dies després El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei

Bé que hom li atribueix una gran quantitat d’obres i traduccions com Floures for Latine Spekinge ‘Belleses de la llengua llatina’, 1533 i una versió dels Adagia d’Erasme 1542, l’atribució més segura és la comèdia Ralph Roister Doister 1553, imitació de Plaute i Terenci, la primera peça escrita en vers anglès

Fou cònsol d’Espanya a París, on publicà L’Espagne et ses révolutions 1833 i Histoire politique de l’Espagne moderne 1840-41, en un apèndix de la qual 1842 oferia una versió anticatalana dels fets de 1840-42 Posteriorment adoptà la ciutadania de la República Emiliana, i contribuí a la incorporació d’aquesta al Piemont Més tard publicà Cambio de dinastía la casa de Saboya 1869, publicat també en francès

Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand

Rector de Vallferosa Solsonès en 1779-82, de Castellvell de Solsona i de Castellnou de Seana Escriví unes Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia Barcelona 1959 aprofitant en part els materials recollits per Miquel Llisterri, i han restat inèdites una biografia del bisbe Lassala, en castellà, i Dogmes i veritats de la nostra santa religió catòlica 1805, comentari al Catecismo del mateix Lassala, del qual traduí també una versió abreujada Hom li ha atribuït una història de Catalunya, perduda