Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
tractat d’Andrusovo
Història
Tractat firmat a Andrusovo, prop de Smolensk, el 20 de gener de 1667 entre Polònia i Rússia i que posà fi a la guerra entre aquests dos països iniciada el 1654.
Rússia obtingué —en canvi de la renúncia de Lituània i de la Rússia Blanca— Smolensk, la Ucraïna de l’esquerra del Dnièper i Kíev Fou establerta una aliança militar contra els tàtars i els turcs i concedida la llibertat religiosa i de comerç als dos països belligerants
batalla d’Altafulla
Història
Militar
Acció bèl·lica de la Guerra contra Napoleó en què l’exèrcit antifrancès, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat per les forces napoleòniques, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque (24 de gener de 1812).
La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller
conveni d’Amorebieta
Història
Acord signat a Amorebieta el març del 1872, que posà terme a les hostilitats inicials de la Tercera Guerra Carlina a Biscaia.
Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any
batalla de Solferino
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 24 de juny de 1859, prop de la vila llombarda de Solferino, entre les tropes francopiemonteses —dirigides per Napoleó III— i les austríaques —comandades per l’emperador Francesc Josep I—, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia.
Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional
pau de Cambrai
Història
Tractat de reconciliació signat a Cambrai el 5 d’agost de 1529 per Lluïsa de Savoia en nom del seu fill Francesc I de França i per Margarida d’Àustria en el del seu nebot Carles V, conegut per això també amb el nom de pau de les Dames.
Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya
convenció de Setembre
Història
Acord signat a París el 15 de setembre de 1864 entre França i Itàlia, a fi de retirar de Roma les forces franceses d’ocupació que hi romanien des del 1849 ( Qüestió Romana
).
En canvi d’aquesta retirada, Itàlia s’avenia a respectar la integritat dels Estats Pontificis —amb la qual cosa renunciava a convertir Roma en la capital del regne— i transferia la capitalitat de Torí a Florència Això causà un alçament dels torinesos, que no evità que Florència esdevingués la capital d’Itàlia 1865 L’acord fou criticat pel papa i pels republicans de Mazzini
entrevista de Salvatierra
Història
Reunió celebrada a Salvatierra (País Basc) entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França el 3 de maig de 1462.
El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat aquest ajut era en canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200 000 escuts Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona
comtat de Malta i Gozzo
Història
Títol jurisdiccional concedit per Frederic II de Sicília al seu fill Guillem, duc d’Atenes, que el cedí, el 1330, al seu germà il·legítim Alfons Frederic d’Aragó i als seus descendents.
El 1380 Pere el Cerimoniós el confirmà a Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i per mort de la filla d’aquest, Maria, revertí a la corona Frederic II havia adquirit la senyoria de les illes de Malta i Gozzo, el 1326, de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó que les tenia per herència de la seva mare, Luquina d’Alagó en canvi del comtat d’Agosta
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
setge de Peníscola
Història
Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó el 1225.
Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abū Sa'īd al-Raḥmān que aquest li pagaria un tribut en canvi de l’alçament del setge El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalanoaragonesa