Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Consell Superior Central de Catalunya
Història
Organisme creat a Barcelona l’agost del 1837 pel capità general Ramon de Meer, baró de Meer, per tal de finançar la lluita de l’exèrcit liberal contra els carlins, davant la inoperància del govern de Madrid.
Format per dos delegats de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, dos intendents, l’ordenador militar i el comissari de guerra, administrà els recursos del Principat i aplicà immediatament una contribució extraordinària de tres milions de rals setembre del 1837 Poc temps després fou substituït per una junta d’administració i revisió de comptes
Directori militar
Història
Govern que administrà Espanya provisionalment (15 de setembre de 1923 — 3 de desembre de 1925) després del cop d’estat del general Primo de Rivera des de la capitania de Catalunya.
Primerament fou format un directori provisional, que cedí el poder a Primo de Rivera quan arribà a Madrid El dictador establí el veritable directori militar, en el qual figuraren vuit generals —representatius del mateix nombre de regions militars—, el contraalmirall marquès de Magaz i el coronel Nouvilas com a secretari Els propòsits del nou govern foren de tapar l’escàndol de la guerra del Marroc i de restaurar l’ordre social mitjançant els recursos militars Fou succeït per una dictadura civil 1925-30
república de Gènova
Història
Entitat política sorgida al s. XI entorn de la ciutat de Gènova, independitzada de tota altra jurisdicció i regida alternativament per cònsols i per un podestà i més endavant per un capità del poble.
Les bases per a la seva independència foren, d’una banda, l’expansió comercial i marítima de la ciutat, en augment constant després de la depressió ocasionada per les incursions sarraïnes del 931, el 934 i el 935, i, de l’altra, l’expansió territorial per la costa lígur i per les valls interiors Durant el s XI Gènova s’enfortí en la lluita contra els musulmans a les mars de Còrsega i de Sardenya 1016, a les costes nord-africanes 1087 i hispàniques 1092-93, en collaboració amb Pisa, i creà un àmbit segur per als seus vaixells La primera croada 1096-99 donà un gran impuls a la seva marina i al…
república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el s VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de naus L’…
corona catalanoaragonesa
Història
Estat, anomenat també modernament unió o confederació catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament els Països Catalans i Aragó entre els segles XII i XVIII.
Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…