Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
marquesat de Villasor
Història
Títol concedit a Sardenya el 1594 a Jaume d’Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d’Alcanalí i Mosquera i comanador a l’orde de Sant Jaume.
Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
batllia de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana del 1233, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu
Cambra Apostòlica
Història
Superintendència de finances de l’església romana, presidida per un cardenal anomenat camarlenc
.
Aparegué al s XI com a financera de la cúria i dels béns temporals de l’església, i la seva importància augmentà sobretot en ocasió del Cisma d’Occident la coexistència de dues cúries exagerà llur fiscalitat Als s XIII-XIV absorbí algunes funcions en matèria penal i civil i s’atribuí l’apropiació dels espolis i béns vacants, sobretot des de Bonifaci VIII, fet que motivà controvèrsies inacabables sobre aquests drets, discutits pels sobirans Els béns que la Cambra Apostòlica posseïa als dominis de la corona catalanoaragonesa foren expropiats durant la guerra contra Pere el Cruel de…
guerra de Granada
Història
Conjunt de campanyes (1481-92) portades a terme pels Reis Catòlics per tal d’annexar-se el regne de Granada.
Afavorida per les baralles constants dels nassarites guerra civil entre Muley Hacen, el Zagal i Boabdil, l’empresa, però, no fou pas fàcil ultra la possibilitat de recaptar l’ajuda africana, Granada posseïa places gairebé inexpugnables i una població nombrosa Els Reis Catòlics aconseguiren de Roma la declaració de croada i la finançaren amb préstecs jueus, i àdhuc amb el producte de la venda dels captius Després d’un seguit de victòries Lucena, 1483 Ronda, 1485 Loja i Monclín, 1486 Còrdova i Màlaga, 1487 Baza, 1489, el 1490 únicament la capital era musulmana, i després de dos…
principat de Montecateno
Història
Títol concedit a Sicília, el 1744, a Pere de Montcada i La Roca (mort el 1774) per permuta amb el principat de Monterreale, que posseïa vitalíciament.
comtat de Serra Nevada
Història
Títol concedit el 1711 pel rei arxiduc Carles III a Francesc de Moner i Miret
, únic titular, sobre una propietat que posseïa al terme de Freixenet, a la serra de Nevà (Ripollès).
imperi llatí de Constantinoble
Història
Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada.
En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà…