Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Bienni Progressista
Història
Nom amb el qual és designat el període que comprèn des del juliol del 1854 al juliol del 1856, que, després del pronunciament (dit la acció de Vicálvaro
) dels generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce a Vicálvaro (Castella), es formà una coalició de progressistes i liberals moderats, presidida per Espartero i amb O’Donnell al ministeri de la guerra.
El període és caracteritzat per la constant lluita entre aquestes dues tendències de la coalició, que impossibilità de realitzar la radical transformació que l’Estat espanyol necessitava per a convertir-se en un estat modern Tanmateix, durant aquest Bienni fou promulgada una legislació progressiva que tingué transcendència en el desenvolupament posterior, especialment la llei bancària, la de ferrocarrils i la nova llei de desamortització preparada per Pascual Madoz Durant aquest període les associacions obreres de Catalunya gaudiren d’una certa tolerància i es convertiren en les més…
Dècada Moderada
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la majoria d’edat d’Isabel II (1843) i el pronunciament de acció de Vicálvaro
(1854).
El nom prové del domini continuat del partit moderat, després d’eliminar Espartero i de reprimir la Insurrecció Centralista Els moderats cuitaren a proclamar major d’edat la reina que només tenia tretze anys, dominada per una camarilla reaccionària D’altra banda, l’aliança dels progressistes amb els moderats els havia llevat les simpaties de les classes populars i de molts intellectuals que aviat s’integraren en el nou partit democràtic, i els féu incapaços de trencar l’hegemonia moderada Ramón María Narváez, president del govern 1844, substituí la Constitució del 1837 per la del 1845, molt…
Revolució del 1854
Història
Moviment revolucionari espanyol, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc, que, alhora, traduïa el d’una part de la burgesia però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid, Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció el 7 de juliol, el manifest de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma electoral, restabliment de la milícia nacional, etc i l’estengué a tot el país Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà així el Bienni…
Bloc Republicà Autonomista
Història
Organització política catalana fundada a Barcelona el 1915 per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Gabriel Alomar, Àngel Samblancat, David Ferrer i altres elements d’esquerra contraris a l’aliança amb els radicals d’Alejandro Lerroux.
En el seu programa electoral, al costat d’una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista Es presentà a les eleccions generals d’abril del 1916 en coalició amb un candidat isolat, el doctor Jaume Queraltó Les eleccions donaren la majoria a la Lliga Regionalista i les minories al partit radical de Lerroux No reeixí tampoc en les eleccions provincials del 1917 En collaboració amb la Joventut Republicana de Lleida, dirigida per Humbert Torres i Lluís Companys, i altres membres de l’antiga Unió Federal Nacionalista Republicana,…
Partit Moderat
Història
Nom que adoptà el corrent liberal partidari del règim iniciat el 1833 amb la regència de Maria Cristina i de mantenir alhora l’ordre social.
Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els principals…
Indian National Congress
Història
Moviment, després partit polític indi, fundat el 1885.
D’orientació socialitzant, democràtica, secularista, fou partidari del no-alineament, i entre els seus primers líders es destacaren el mahatma Gandhi 1920-33 i Nehru 1951-54 Protagonitzà el moviment per la independència de l’Índia 1947 i detingué el poder sense interrupció fins el 1977, bé que el 1969 se n’escindí l’Indian National Congress Organization, esdevingut el primer partit de l’oposició i que el mateix any cofundà el partit Bharatiya Janata BJ, el qual derrotà el Partit del Congrés El 1978, Indira Gandhi protagonitzà una escissió, l’Indian National Congress I, que es convertí en la…
Revolució Mexicana
Història
Etapa de la història de Mèxic que comprèn des de la caiguda de Porfirio Díaz (maig del 1911) fins a la consolidació del moviment revolucionari amb la presidència de V.Carranza (1914-20).
El triomf de la revolució representà la derrota dels partidaris de l’Antic Règim, la presa del poder per part de la burgesia i la posterior neutralització dels elements revolucionaris més radicals agraristes Dimitit Díaz a conseqüència d’un seguit de motins populars iniciats a la fi del 1910, el substituí el seu opositor Francisco IMadero 1911-13, el qual s’hagué d’enfrontar a un ampli moviment popular a Morelos, dirigit per un capitost molt capacitat, Emiliano Zapata Madero utilitzà un general de la dictadura, Victoriano Huerta, per a vèncer la insurrecció a Morelos, però aquest pactà amb el…
corts de Cadis
Història
Assemblea de diputats reunida del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 a Isla de León (actual San Fernando, prop de Cadis), Cadis i Madrid.
Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes illustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal liberalisme Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la progressista…
Revolució de Setembre del 1868
Història
Moviment revolucionari, conegut també amb el nom de La Gloriosa, que foragità del tron espanyol Isabel II i obrí un període de llibertats democràtiques durant el qual irromperen en la vida política, plenament conformats i amb programes propis, el moviment obrer i la petita burgesia (1868-74).
La inadequació del règim polític isabelí a les necessitats del procés industrialitzador, palesat des dels primers anys del decenni de 1860, es féu més evident arran de la crisi econòmica del 1866 i féu adoptar a la burgesia industrial i financera una actitud contrària a aquell D’altra banda, per l’agost de 1866, a Oostende, i amb l’objectiu d’implantar un règim basat en el sufragi universal, arribaren a un pacte els partits demòcrata i progressista, abocats a la via insurreccional per la sistemàtica exclusió del govern a què els condemnava la involució del sistema i l’arbitrarietat de la…
Comissió de la Dignitat
Història
Organització creada el gener del 2002 a Catalunya per la societat civil amb la finalitat d’impulsar, vehicular i difondre la reclamació dels anomenats Papers de Salamanca, requisats per les autoritats franquistes a la Generalitat republicana i a ciutadans particulars.
Orígens i organització Sorgí com a resposta al bloqueig de les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els successius governs espanyols, iniciades pràcticament des de la reinstauració de la democràcia a l’Estat espanyol Els continus obstacles i dilacions amb motiu dels avatars polítics acabaren en una via morta al final del 2001, cosa que propicià el sorgiment de l’organització des de l’àmbit no institucional És coordinada per un secretariat format per vint-i-cinc persones, bona part de les quals en foren fundadores, com ara Antoni Strubell i Trueta , Josep Cruanyes, Enric Borràs,…