Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Comtat
Història
Comarca de Provença, Occitània, situada en un sector de la plana al·luvial del Roine.
És d’economia agrícola hortalisses i fruiters, centrada a Avinyó i Carpentràs Correspon a l’antic Comtat Venaissí
baronia de Manuel
Història
Jurisdicció senyorial sobre el lloc de Manuel (Ribera Alta) que el 1517 fou vinculada, amb una prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, a les senyories de Roseta i Rafalet.
La vinculació, amb caràcter agnatici, la feu en favor del seu net Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí En morir sense fills el seu net sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubio de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Montsoriu, comte del Castellar i de Carlet, i als seus descendents
Narbonès
Història
Regió històrica del baix Llenguadoc, Occitània, inclosa en l’actual departament francès de l’Aude, que s’estén des de les Corberes fins a l’Erau.
En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del s VIII fins a la fi del s IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona
torre de Mussa
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Història
Antiga torre de defensa del municipi de Benifaió (Ribera Alta), al sector occidental del terme, prop de la font de Mussa, deu que rega una important partida de tarongers.
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
el Termenès
Història
Territori històric del Llenguadoc (Occitània), entre el Perapertusès, el Rasès, el Carcassès i el Narbonès, al vessant septentrional de les Corberes, que comprèn, fonamentalment, l’alta vall de l’Orbieu (afluent, per la dreta, de l’Aude), fins prop de la Grassa.
Històricament també en formà part la zona de la vall del Verdoble al voltant de Tuixà i de Pasiols, geogràficament del Perapertusès En fou el centre el castell de Termes, esmentat per primera vegada l’any 1110
baronia de Càrcer
Història
Jurisdicció territorial que comprenia el lloc de Càrcer (Ribera Alta), vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).
Passà als Cruïllers, als Cucaló de Montull i als Manglano
baronia de Benimuslem
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benimuslem (Ribera Alta), vinculada el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Benidoleig, Forna i Pujol.
Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina
baronia de Beneixida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Beneixida (Ribera Alta), la qual, al llarg d’enllaços matrimonials, passà als Sorell, comtes d’Albalat.
comtat de l’Alcúdia
Història
Jurisdicció que comprenia l’actual vila de l’l’Alcúdia (Ribera Alta).
La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a Antoni de…