Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
baronia de Llutxent
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet.
Pertangué als Maça de Liçana, i passà als Lladró de Vilanova, barons de Castalla, cognomenats Maça de Liçana
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970, ha anat…
torre de Tamarit
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi de Santa Pola (Baix Vinapoló), a ponent de la vila, vora l’abufera d’Elx.
baronia de Terrateig
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1353, per Guillem de Bellvís.
Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano
portal de la Valldigna
Història
Porta oberta l’any 1400 a la muralla de València, per tal de donar accés a la moreria.
El 1539 els veïns obtingueren permís del consell general per a collocar-hi una imatge de la Mare de Déu Fou restaurat el 1965
baronia de Xiva
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Xiva i que des de la fi del sXIV pertanyia als Montcada, barons i després marquesos d’Aitona, que hi construïren un palau.
El 1756 passà, per successió, als Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda, ducs de Medinaceli
baronia de Xestalcamp
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1467 per Berenguer Mercader i Miró
, que l’havia adquirida el 1455.
Continua en la mateixa família
vescomtat de Xelva
Història
Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del Regne de València) centrada en la vila de Xelva.
Comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benaer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques després erigit en comtat, Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 1386 havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils A la mort de l’onzè vescomte 1655 passà als Sabata de Calataiud, als Azlor de Aragón i als Silva Havia estat també denominat vescomtat de Manzanera i de Vilanova de Xelva Actualment rep el nom de vescomtat de Vilanova
baronia de Tous
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Tous i passà després als Joan, als Castellví, comtes de Carlet, i als ducs d’Almodóvar.
la Torreta de Canals
Història
Antiga baronia, actualment incorporada al municipi de Canals (Costera).
El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…