Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970…
taifa de València
Història
Regne de taifa centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova.
Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma'mūn de…
el Raval de València
Història
Antiga moreria de la ciutat de València (Horta), situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanaš o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana).
Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies
les Drassanes del Grau de la Mar
© Fototeca.cat
Història
Edifici de les antigues drassanes de València, a l’est del Grau de València, format per cinc naus suportades per arcs apuntats, molt desfigurat (en dues de les naus hi ha cases superposades).
La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins el 1840
al-Šarqiyya
Història
Nom donat durant la dominació musulmana als territoris que corresponien a l’actual País Valencià.
Anomenada també Šarq Al-Andalus, es dividia, a l’època califal, en tres cores al nord, la de Balansiyya, amb capital a València, arribava fins al delta de l’Ebre La zona central constituïa la de Satiba, amb Xàtiva per capital, i al sud, incloent-hi la vall del Segura, hi havia la de Tudmīr, la capital de la qual fou Oriola i, des del 825, Múrcia En realitat la funció d’aquestes divisions territorials, la màxima autoritat de les quals era un valí, era simplement administrativa i no constituïren mai una entitat política elles soles País Valencià
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa, una de les dues en què es dividia el Regne de València.
Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta comarca pertanyia…
el Comtat
Història
Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats Gairebé tots…
Rascanya
Història
Antiga alqueria d’època islàmica del municipi de València, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I a Guillem Aguiló.
Al segle XV era posseïda pel canonge Pere d’Orriols, a la mort del qual, el 1404, fou heretada pel monestir de jerònims de Cotalba, els quals li donaren el nom dels Orriols La séquia de Rascanya és la darrera de la vora esquerra del Túria, del qual pren l’aigua, dins el terme de València, amunt de Mislata, creua la séquia de Mestalla prop de l’antic convent de l’Esperança, i travessa, per un pas inferior, el barranc de Carraixet, dins el terme d’Alboraia, dins el qual es perd, vora la costa Disposa de deu files d’aigua
ducat de Gandia
©
Història
Territori senyorial, amb centre a la vila de Gandia, concedit (el primer al Regne de València) el 1399 a Alfons d’Aragó i de Foix, que fou succeït pel seu fill Alfons de Gandia i d’Arenós
.
En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí 1439 al seu fill, el príncep Carles de…
camí de Trànsits
Història
Camí de circumval·lació de la ciutat de València.
Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, parallela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l’enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el N i el S de l’Horta, tot evitant la ciutat Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat l’antiga estructura ha desaparegut i s’ha convertit en grans avingudes modernes voltades d’edificis sense arbres ni carrils El…