Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
taifa de Toledo
Història
Regne independent sorgit a Al-Andalus al segle XI després del desmembrament del califat de Còrdova (1017-23).
Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…
Turdetània
Història
Antiga regió de la península Ibèrica habitada pels turdetans, que corresponia, aproximadament, a l’Andalusia occidental actual i s’estenia per l’W cap a l’Algarve.
Era densament poblada
Sant Quiles
Història
Antiga quadra del municipi de Santa Liestra, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de l’Éssera.
comtat de Cangas i de Tineo
Història
Jurisdicció feudal castellana concedida vers el 1398 a Enric de Villena i de Castella
com a compensació de la pèrdua del marquesat de Villena, confiscat al seu avi Alfons, duc de Gandia.
Ilduro
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques.
El nom correspon al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro Mataró Ha estat discutit si les emissions monetàries d’Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo
Barbatània
Història
Nom donat fins a l’alta edat mitjana a la regió de Barbastre
que correspon a la meitat oriental de l’actual Somontano (dita el el Somontano
) compresa entre el Cinca i l’Alcanadre.
baronia de Boïl
Història
Jurisdicció senyorial concedida per Pere III, el 1364, a Pere de Boïl i de Boïl, baró de Pontiferrer, sobre el lloc de Boïl (Aragó).
La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat
vescomtat de Besiers
©
Història
Territori entorn de Besiers, regit per un vescomte.
El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte…
taifa d’Albarrasí
Història
Petit regne de taifa constituït al segle XI al voltant de la ciutat d’Albarrasí, al S de Terol, a l’W de Xèrica i de Sogorb i al N de la taifa d’Alpont; la capital quedava a l’extrem SW de la taifa.
Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn Mardaniš 1152…