Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
baronia de Rugat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1339, a ésser propietat del monestir de Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de les Gerres i Aielo de Rugat Tot i això aquestes se'n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo
governació de Peníscola
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola Comprenia el Baix Maestrat excepte la Tinença de Benifassà, la Serratella, de l’Alt Maestrat, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla Fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
baronia de Patraix
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà.
El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà…
baronia de Palma
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Palma, prop de Gandia.
Comprenia també el terme d’Ador Pertangué als Pròixida A la darreria del s XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes i, després, marquesos d’Aitona, que la uniren a llurs estats
torre Salbana
Història
Antiga quadra (dita abans de Sacort) del terme de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), prop del terme de Sant Boi.
la Ribera
Història
Antic districte rural del municipi del Prat de Llobregat (Baix Llobregat); resten encara unes masies, però és envaït ja pel sector industrial.
baronia de Riba-roja
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al s XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest Des del s XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo
el Raval de Cocentaina
Història
Antiga moreria de Cocentaina (Comtat); la seva parròquia, creada el 1535, era dedicada al Salvador.
Tenia 210 focs el 1609, abans de l’expulsió dels moriscs
Ranes
Història
Antiga alqueria islàmica que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes (Costera).
La séquia de Ranes , que pren l’aigua del riu dels Sants, rega les terres de la Costera de Ranes la Costera termes de Corberà, Rotglà, la Granja, Vallés, Cerdà, la Torre de Cerdà, Llanera, Torrella, Canals, Torrent i Aiacor davant d’aquest poble hi ha el partidor de la Cubeta, on s’inicia la séquia del Gars, i, més enllà, en deriven les d’Almassereta i Quilis