Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
taifa de Toledo
Història
Regne independent sorgit a Al-Andalus al segle XI després del desmembrament del califat de Còrdova (1017-23).
Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la…
baronia de Talamanca
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca (Bages), que pertangué als Talamanca i passà per enllaç (al s XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i al s XVII als Amat, marquesos de Castellbell.
colonització de Sierra Morena
Història
Colonització agrícola realitzada des del 1767 (regnant Carles III i amb els governs d’Aranda i de Campomanes) en l’eix determinat pel camí ral de Madrid a Andalusia, entre Despeñaperros i Bailèn.
El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena n'era el centre La Carolina altres pobles importants Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans Cada família rebé un lot de terra El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització L’experiència s’acabà el 1775 El fur particular de les Nuevas…
taifa de Sevilla
Història
Regne musulmà independent creat a Sevilla per la família dels Banū ‘Abbād abbadita) com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1023).
Sota al-Mu'taḍid s’annexà les taifes de Carmona Banū Birzal , Sives, Mèrtola, etc, fins a l’Algarve, i, sota Muhammad al-Mu'tamid, s’annexà la taifa de Toledo i Còrdova 1078 Desaparegué per l’ocupació del soldà almoràvit del Marroc Yūsuf ibn Tāšfīn 1090
taifa de Saragossa
fototeca.cat
©
Història
Regne musulmà sorgit amb capital a la ciutat homònima, com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1031).
En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia, 1076, per la…
taifa de Saltes
Història
Petit regne de taifes format a l’illa del seu nom, juntament amb la ciutat de Huelva, a causa de la desmembració del califat de Còrdova (1031).
El 1052 fou annexada als dominis d’al-Mu'taḍid de Sevilla El fill del senyor independent de Saltes fou el conegut geògraf al-Bakrī
baronia de Pedralba
Història
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa
baronia de Paternoy
Història
Jurisdicció senyorial concedida als Ayerbe, quan la baronia d’Ayerbe
passà a la corona.
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…