Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
comtat de Tarragona
Història
Nom donat esporàdicament al territori i ciutat de Tarragona, però que no perdurà.
La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’…
castell de Pilat
Història
Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de Tarragona, situat sobre l’antiga muralla, a l’angle que formava al SE.
La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic No és ben coneguda quina funció tenia tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat s XII, prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’arquebisbe…
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
el Torrell
Història
Antiga quadra del terme de Tarragona (Tarragonès), esmentada encara al s XVIII.
torre dels Escipions
La torre dels Escipions
© Fototeca.cat
Història
Nom d’origen probablement erudit amb què és conegut el sepulcre monumental romà bastit prop de l’antiga via Augusta, 5 km al nord de Tarragona, davant la platja Llarga, a la vora de l’actual carretera de Barcelona a Tarragona.
Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada 4,47 per 4,72, construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor del qual s’havia erigit La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats La façana sud del segon cos, visible…
la Camareria
Història
Antiga quadra del municipi de la Pobla de Mafumet (Tarragonès), la qual, juntament amb Reus, era, el 1392, del patrimoni i de la jurisdicció del cambrer de la seu de Tarragona.