Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
fets d’Octubre
![](/sites/default/files/media/FOTO2/fets_Octubre.jpg)
Grup de miners asturians marxant cap a la presó
Història
Moviment revolucionari que tingué lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934.
Desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern 4 d’octubre, gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta novembre del 1933, comportà la repressió i control de les organitzacions d’esquerra Convocada la vaga general per l' Aliança Obrera , aquest moviment fou especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries La caserna Pelayo Gijón després de la revolta, lloc on foren afusellats prop de 50 revolucionaris, sense judici SBHAC Aquesta regió, únic lloc de l’estat on l’Aliança Obrera havia aconseguit de reunir totes les organitzacions…
Alfons XIII d’Espanya
Història
Política
Rei d’Espanya (1886-1931), fill pòstum d’Alfons XII i de Maria Cristina d’Àustria.
Durant la seva minoritat la seva mare exercí la regència, en un període que veié la derrota davant els Estats Units i la pèrdua de les colònies insulars tractat de París, 1898 Fou declarat major d’edat a setze anys 1902 i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia i la seva inclinació envers l’exèrcit El 31 de maig de 1906 es casà amb la princesa britànica Ena de Battenberg, que prengué el nom de Victòria Eugènia, i fou objecte d’un atemptat en plena desfilada…
Junta Militar de Defensa
Història
Organisme creat el 1916, especialment dins l’arma d’infanteria, que reuní oficials i caps, amb exclusió dels generals.
El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez —n'era secretari el capità Álvarez Gilarranz—, i les primeres juntes es constituïren al Principat al començament del 1917 aquest moviment assolí ja un àmbit estatal Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional crítica de la manca de mobilitat en l’escalafó i petició de majors retribucions, però aviat es polititzaren Oficialment dissoltes i empresonada a Montjuïc la Junta Suprema 26 de maig de 1917, un…
Henri-Philippe-Omer Pétain
Henri-Philippe-Omer Pétain
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Professor a l’Escola de Guerra 1901-10, les seves teories defensives el feren impopular General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne 1915 i dirigí la defensa de Verdun 1916, que li valgué ésser considerat heroi nacional Comandant en cap de l’exèrcit francès 1917 i mariscal 1918, sufocà amb Primo de Rivera la rebellió d’Abd el-Krim al Marroc 1925 Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue 1934 i ambaixador a l’Espanya franquista 1939, després de la desfeta francesa 1940, fou nomenat vicepresident i, després, president del…
Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar
Història
Literatura
Polític i escriptor.
A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’installà i creà el…
Pere I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1229-31).
Infant de Portugal, fill del rei SançI d’aquest país i de la seva muller Dolça, filla del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Per diferències amb el seu germà Alfons, fugí de Portugal i es refugià al Marroc, on aplegà una considerable fortuna, i després a Catalunya, on fou molt ben rebut per Jaume I, que li donà possessions al Camp de Tarragona Esdevingué comte consort d’Urgell per casament amb la comtessa Aurembiaix 1229, i en morir aquesta permutà el comtat pel regne de Mallorca i les illes d’Eivissa i Formentera aquestes amb el comte Nunó I de Rosselló si les conquerien…
el Divuit de Juliol
Història
Data oficial de l’aixecament inicial de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Al Marroc, tingué caràcter estrictament militar a la metròpoli, els partits de dretes —Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar Al Marroc l’aixecament es produí el dia 17 El 18 tingueren lloc els de Canàries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Palma les guarnicions de Galícia s’aixecaren el dia 20 Als punts on fracassà, l’aixecament es…
Fernão Magalhães
![](/sites/default/files/media/FOTO/A073397.jpg)
Fernando de Magallanes
© Fototeca.cat
Història
Navegant portuguès.
D’origen noble, estudià arts militars, nàutica i geografia, i el 1505 participà en l’expedició del virrei Francisco de Almeida a l’Índia Navegà per l’Extrem Orient, i collaborà amb el virrei Alburquerque fins el 1513, que tornà a Portugal Combaté al Marroc 1514 però, caigut en desgràcia en assenyalar la situació de les Moluques dins la zona castellana, se n’anà a Castella En contacte amb el rei Carles I, suggerí la possibilitat d’arribar a les Moluques seguint la ruta occidental dins la demarcació castellana El 1518 fou nomenat capità general de la flota i governador de les…
Istiqlāl
Història
Partit nacionalista marroquí, sorgit d’una escissió (1937) de l’Acció Marroquina, fundada el 1934 per ‘Allāl al-Fāsī.
Actiu impulsor de la independència del país, en assolir-se aquesta 1956 participà en el govern 1956-63, però arran de diverses escissions que patí declinà la seva influència en la vida política del país Tot i això, participà en un govern d’unitat nacional en 1977-84 El 1984 fou l’únic partit juntament amb la Unió Socialista de Forces Populars que no s’integrà al govern de coalició L’Istiqlāl organitzà aldarulls contra l’ajornament de les eleccions del 1989 En les legislatives del 1993 s’integrà en l’anomenat Bloc Democràtic, format per les forces contràries a la Corona El 1994 rebutjà la…
Antoni Barceló i Pont de la Terra
![](/sites/default/files/media/FOTO/B067901.jpg)
Nova llanxa inventada per Antoni Barceló i Pont de la Terra
© Fototeca.cat
Història
Militar
Tinent general de l’armada.
De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra de trenta…