Resultats de la cerca

Filla d’Ernest August IV de Hannover, duc regnant de Brunsvic i de Lüneburg, i de Victòria Lluïsa de Prússia, filla de l’emperador alemany Guillem II Es casà el 1938 amb el príncep Pau després rei Pau I de Grècia El 1967 hagué d’exiliar-se, juntament amb el seu fill, Constantí II de Grècia  Era mare de  Sofia , reina d’Espanya

L’aliança sorgí com a resposta davant l’amenaça que els acords de Viena 1725 entre Àustria i Espanya suposaven per a l’equilibri europeu Amb la seva consolidació, Àustria hi negocià per separat, fet que produí l’aïllament d’Espanya i preparà la celebració d’un congrés a Soissons

Filla de l’elector Ernest August I de Hannover i de la princesa Sofia del Palatinat Fou casada el 1684 amb el fill hereu de l’elector Frederic Guillem I de Brandenburg, que el 1688 esdevingué elector Frederic III de Brandenburg i el 1701 rei Frederic I a Prússia Igual que la seva mare, fou una de les dones més cultes de la seva època Protegí Leibniz i estimulà el seu marit perquè fundés l’acadèmia de ciències de Berlín 1700

Fill de Jordi III d’Anglaterra i de Hannover, fou duc de Cumberland i es distingí en les guerres contra la França revolucionària A la mort del seu germà Guillem IV d’Anglaterra i de Hannover, rebé aquest darrer regne Hostil a les idees liberals, abolí la constitució del 1833 i en promulgà una altra 1840, que no satisfeu els hannoverians Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anullà poc després

Duc de Cumberland 1878 i de Brunsvic 1884-85 En morir el seu pare, Jordi V 1878, reclamà sense èxit els dominis paterns, incorporats a Prússia el 1866 el ducat de Brunsvic, reivindicat el 1884, fou ocupat també per Prússia el 1885 El 1913 cedí els drets al seu fill Ernest August IV 1887- 1953, casat amb Victòria Lluïsa, filla de l’emperador Guillem II, el qual li lliurà Brunsvic

Fill d’obrers, fou diputat socialista al Reichstag el 1906 i esdevingué l’especialista del seu partit en qüestions militars Com a cap de les forces armades i d’acord amb la Reichswehr, reprimí la insurrecció dels mariners de Kiel 1918 i la revolta espartaquista de Berlín 1920 Censurat i criticat, hagué de dimitir Posteriorment, fou governador de Hannover 1920-33 i participà en l’intent d’enderrocar Hitler el 1944

Accedí al tron anglès en morir la reina Anna 1714, gràcies a les manipulacions dels whigs , dirigits per Walpole, no pas sense repetides revoltes del partidaris dels Stuart, o jacobites 1715, 1719, 1723 Coneixedor de la diplomàcia europea i interessat pels afers anglesos, amant de la música i l’òpera, la seva impopularitat entre els anglesos li meresqué un judici històric negatiu

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-…

Féu costat al cop d’estat de Von Papen contra el govern socialdemòcrata prussià 1932 Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Rússia en aquesta última comandà el cos d’exèrcit del S que conquerí Ucraïna Fou cap del front de l’W 1942-44, en el qual després del desembarcament de Normandia fou substituït per Kluge Manà la darrera ofensiva alemanya de les Ardenes Empresonat després de la guerra, fou alliberat per motius de salut 1949

Relacionat amb la delinqüència de diferents països europeus, arribà a Barcelona el 1915, potser com a espia alemany, i s’uní a la banda de pistolers al servei de la patronal organitzada per Bravo Portillo quan aquest fou mort setembre del 1919, el substituí com a cap Pretengué llavors d’extorquir alguns patrons, i, en decidir-se la patronal a fer costat al moviment dels sindicats lliures, fou expulsat d’Espanya 1920 Anà a París, es naturalitzà francès el 1926, i durant la Segona Guerra Mundial, com a Coronel Lemoine, actuà d’agent doble entre França i Alemanya