Resultats de la cerca

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…

El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel…

Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants

Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d’aquestes poblacions Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l’Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major, Marià Biosca i d’Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera 1721

La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet Retaule de la Paeria de Lleida © Fototecacat

El 1917 s’uní amb el Bloc Republicà Autonomista i fundà el Partit Republicà Català Posteriorment el grup publicà “La Jornada” diari en 1930-31 i s’integrà dins l’Esquerra Republicana de Catalunya

Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I

Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a…

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

Fill d’Antoni de Montsuar i de Maçanet, senyor de Torregrossa i paer de Lleida La seva família, pertanyent a l’oligarquia urbana, havia ocupat des del segle XIV diverses magistratures en el govern de la ciutat Estudià lleis a Lleida i a Roma Fou canonge de Girona 1440, degà 1450 i administrador 1459-61 de la catedral de Lleida i síndic a les corts 1454 i 1460 Com a diputat eclesiàstic, presidí la Generalitat durant el trienni 1461-64 Des d’aquest càrrec, acomplí en la primera etapa de la guerra civil un paper important en la direcció de la lluita contra…