Resultats de la cerca

En foren artífexs, sembla, el confessor del rei, Gaspar Ferreres, i els consellers Lluís Setantí i Joan Mateu posà fi pràcticament a la guerra contra Joan II, malgrat que no tot el Principat s’havia rendit, l’exèrcit francès ocupava els comtats de Rosselló i Cerdanya i el comte de Pallars mantenia la rebellió contra el rei La capitulació posava terminis per a adherir-se a tots els habitants del Principat i als castells i les forces que encara mantenien la bandera del rei Renat Atorgava perdó general i autoritzava el lloctinent Joan de Calàbria i els seus parcials a sortir de la ciutat…

Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes…

La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de la…

Obrer tèxtil, installat a Catalunya des del 1913 i militant de la CNT des del 1917, fou un dels fundadors, vers la fi del 1922, del grup anarquista Los Solidarios, i poc després, el 1923, figurà en el primer comitè de relacions dels grups anarquistes de Catalunya Romangué a Barcelona sota la Dictadura i el 1925 fou empresonat a Saragossa Propagandista i membre, el 1932, del comitè nacional de la CNT, combaté violentament els trentistes en l’opuscle Los treinta judas El 19 de juliol lluità a Barcelona, a les Drassanes, al costat de Francisco Ascaso, i després es féu càrrec de la caserna de…

Fill de Pere Marc   Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…

Es casà amb Caterina, filla del prohom rossellonès Felip d’Albert El 1461 formà part de l’ambaixada que reclamà de Joan II la llibertat de Carles de Viana, i del Consell del Principat, i estigué en pugna amb el seu oncle Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades El 1462, com a cap militar suprem del Principat, combaté els remences, assetjà la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran a la Força de Girona i defensà Barcelona Fou diputat del general en 1464-67, caigué presoner de Joan II el 1466, fou alliberat el 1470 i prosseguí la lluita fins a la capitulació de Pedralbes, de…

Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…

Vida i Obra Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà, era fill d’Esteve de Corbera Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares segons una informació extreta de la seva obra  Cataluña ilustrada Estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Es relacionà amb erudits i historiadors barcelonins contemporanis com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals recopilaren i…