Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…
joc de la ballesta
Història
Exercici de destresa en el tir de ballesta, disparant al blanc d’un fitó.
Fou molt popular a les ciutats europees des del s XIII fins al XV Els menestrals de diverses ciutats catalanes n'hi ha constància dels de Barcelona, Perpinyà, Pollença i València s’hi exercitaven, en concursos promoguts per les autoritats, que hi veien l’avantatge de disposar d’un conjunt de ballesters destres en cas de guerra Els consellers de Barcelona crearen premis per als millors tiradors, i els concursos es convertiren en un espectacle popular La reglamentació del joc i el cerimonial de premis de les diferents ciutats eren semblants Hom donava als concursants més grans de…
kálathos
Història
Nom donat a un tipus de vas ceràmic característic de la cultura ibèrica, dit també barret de copa
.
patge
Història
A l’edat mitjana, noi o jove, generalment noble, que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
Calia distingir entre el patge de la cambra , el patge de les cavallerisses , el patge de lacopa , el patge de plat , el patge d’armes , el patge de la llança , segons els serveis que efectuava
Vasile Alecsandri
Història
Literatura
Escriptor i polític romanès.
Estudià a París, on s’adherí al Romanticisme, i de nou al seu país passà a dirigir el Teatre Nacional de Iaşi 1840-42 Collaborà en revistes d’orientació nacionalista i liberal, i participà en la revolució del 1848, el fracàs de la qual el dugué a l’exili En retornar, entre d’altres activitats dirigí la revista România literară 1855, que propugnava la independència dels principats Obtingué càrrecs polítics diversos ministre d’afers estrangers, 1859 ambaixador a París, 1855 Recollí la tradició de cançons populars amb Poezii populare ale românilor ‘Poesies populars romaneses’, 1852-53, i com a…