Resultats de la cerca

Fill d’un ric comerciant de Reims, degué la seva ràpida carrera a Mazzarino, el qual, havent-li confiat l’administració de la seva fortuna personal 1651, el recomanà, en morir, a Lluís XIV Després d’haver provocat la caiguda del superintendent Fouguet, que ell acusà de malversació de fons, fou nomenat intendent d’hisenda 1661 i esdevingué poc temps després controlador general 1665, secretari d’estat de la casa del rei 1668 i de la marina 1669 En vuit anys acumulà a les seves mans tota l’administració central de França, la reorganitzà en un sentit unitari, n'eliminà els abusos i fou l’…

D’origen humil, s’allistà a l’exèrcit revolucionari el 1792 i al cap d’un any ascendí a general Féu llavors la campanya dels Pirineus Orientals contra els exèrcits de Carles IV 1793 Després lluità contra els austríacs a Itàlia 1796 i es barrejà àdhuc en la política del Directori com a protagonista del cop d’estat del 18 fructidor 1797 El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i, el 1806, duc de Castiglione El 1809, sota l’imperi, fou enviat de nou a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya 1810, en virtut dels decrets imperials…

A través del duc de Vendôme, aconseguí d’introduir-se a la cort de Felip V d’Espanya el rei, acabat d’enviduar, es casà, per recomanació seva, amb Isabel de Farnesio, filla del duc de Parma Alberoni, com a conseller de la nova sobirana, s’erigí en primer ministre 1717 Isabel se serví d’Alberoni per als seus projectes d’obtenir a Itàlia estats per als seus fills Alberoni destituí els ministres que no li eren prou addictes i refermà la seva posició amb el cardenalat, aconseguit aquell mateix any, gràcies a haver fet cooperar les naus de Felip V en l’alliberament de Corfú Amb aquesta excusa féu…

Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del gener del 1893…

Bàrbars seminòmades, aviat adoptaren la cultura xinesa Bé que l’estament noble predominava en llur societat, hi havia també serfs i esclaus Davant la impossibilitat d’una administració centralitzada, a causa de la manca de comunicacions, el territori fou repartit entre prínceps reials i generals addictes Aviat alguns s’independitzaren, i s’apoderaren de la primitiva capital occidental de Hao prop de Xian vers l’any 771 aC La dinastia es refugià a Luoyang, a la Xina oriental, on també hagué de plantar cara als diversos nous estats insubordinats Qi a Shandong, Jin a Shanxi, i…

Durant la seva minoritat la seva mare exercí la regència, en un període que veié la derrota davant els Estats Units i la pèrdua de les colònies insulars tractat de París, 1898 Fou declarat major d’edat a setze anys 1902 i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia i la seva inclinació envers l’exèrcit El 31 de maig de 1906 es casà amb la princesa britànica Ena de Battenberg, que prengué el nom de Victòria Eugènia, i fou objecte d’un atemptat en…

Hi ha dues etapes en la República la parlamentària que finalitzà la matinada del 3 de gener de 1874, quan les forces del general Pavía dissolgueren les corts i la presidencialista, en què es féu càrrec del poder executiu el general Serrano De vegades hom restringeix el nom de República a la primera època, i aleshores la segona és considerada un règim de transició En qualsevol cas, el govern de Serrano clou el Sexenni , obert per la revolució de setembre del 1868 Durant la primera etapa hi hagué quatre presidents del poder executiu suprema magistratura de la Primera República Figueras, Pi i…

Hom pot distingir-hi tres etapes La primera 1874-76 és la d’installació i consolidació, i s’inicia amb el pronunciament del general Arsenio Martínez de Campos y Antón a Sagunt la Saguntada, el 29 de desembre de 1874, i la formació, quaranta-vuit hores més tard, del ministeri-regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo , l’home que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquell mateix any, que encarrilà civilment la Saguntada i n'aconseguí la legitimació amb la constitució del 1876 El nou sistema, de grat o per força, incorporà els més importants elements civils la premsa i el…

Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…

De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…