Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Geribert
Història
Vescomte de Barcelona, fill segon del vescomte Guitard.
Casat amb Ermengarda, filla del comte Borell II Durant els cinc anys de captivitat a Còrdova del seu germà Udalard I 985-91 exercí interinament la funció vescomtal El 1011 pledejà, en va, amb el monestir de Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert
banquer | banquera
Història
Fins al s XIX, mercader que tenia com a professió el préstec de diner.
La funció de dipòsit i gir, és a dir, de mediació en els pagaments, era reservada als canviadors canviador, i anà passant, a partir dels ss XVI i XVII, als bancs públics és el cas de Barcelona i de València No és fins al s XIX que els bancs privats reuniren totes dues funcions banca
diòcesi
Història
Divisió administrativa a l’imperi Romà originària de les províncies orientals.
Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia
capítols
Història
Dret català
Proposicions que l’assemblea de síndics de les universitats i llocs d’una baronia o del conjunt de les baronies d’un mateix senyor dirigien al baró demanant privilegis i d’altres disposicions d’interès general, jurídiques o normatives.
Eren acceptades o rebutjades amb les fórmules plau o bé no plau al senyor , i, en alguns casos, esmenades amb una acceptació condicionada Representaven una funció parallela, dins les assemblees de les demarcacions jurisdiccionals, al capítol de cort, a les corts catalanes Els capítols, però, no podien contravenir al dret comú ni als usatges i a les constitucions generals
la Paeria de Lleida
© CIC-Moià
Història
Edifici del s XIII, bastit per Arnau de Sanaüja (1202-1260), senyor de les Borges Blanques.
La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet Retaule de la Paeria de Lleida © Fototecacat
governació
Història
Dret català
Als Països Catalans, del segle XIV al XVIII, territori sota la jurisdicció d’un governador
.
Al Principat i als Comtats, on la divisió administrativa fonamental eren les vegueries, i al regne de Mallorca, on les governacions coincidien amb les illes, no tingué el valor de demarcació que tingué al Regne de València, on les quatre governacions dellà Uixó, València, dellà Xúquer i dellà Xixona tingueren la funció de divisió territorial bàsica, utilitzada en censos, etc
Paul Howard Douglas
Economia
Història
Política
Economista i polític nord-americà.
Fou senador per l’estat d’Illinois 1948-66 Elaborà, juntament amb Charles Cobb, la funció de producció de Cobb-Douglas 1934 Publicà diverses obres sobre el problema dels salaris i l’ocupació Real Wages in the United States 1890-1926 1928 i The Theory of Wages 1934 Fou membre de l’Econometric Society i president 1947 de l’American Economic Association
Consell dels Ancians
Història
Òrgan de govern a la república de Gènova.
Instituït al s XII amb una funció assessora i financera, al s XV constituïa la majoria de l’autoritat política Era l’única magistratura ordinària de la república i la seva competència era absoluta Format per vuit membres, era renovat cada quatre mesos Podia nomenar comissions especialitzades de tres a cinc membres i era assistit per uns altres consells menors La constitució del 1528 el suprimí
caravanserrall
Història
A Orient, edifici per acollir-hi les caravanes.
Construïts al llarg de les rutes caravaneres, eren constituïts per quatre cossos, generalment amb un pis a sobre, enquadrant un pati al centre del qual hi havia una font per a les ablucions i, sovint, una mesquita A les ciutats, ultra la seva funció d’hostatgeria, era utilitzat per a vendre-hi les mercaderies i per a fer-hi tota mena d’operacions comercials Correspon als alfòndecs mediterranis
defensor civitatis
Història
Funcionari que tenia encomanada la protecció jurídica dels habitants de la ciutat, especialment dels humils.
També és anomenat defensor plebis Aparegué a l’imperi Romà al s IV Era designat pel prefecte i formava part de la cúria municipal Com tots els càrrecs, degenerà, amb el temps, en un nou opressor del poble per les seves exaccions D’aquí ve que el càrrec passés als jutges i comtes, i encara posteriorment fou assumit pels bisbes El càrrec i la funció desaparegueren al s VIII