Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
alderman
Història
A l’Anglaterra dels s. X i XI, funcionari encarregat del comandament militar i de la jurisdicció de cada districte del regne.
Aviat esdevingué un títol honorífic aplicat als caps de les corporacions gremials i als magistrats de barri i en general als collaboradors del president de la corporació municipal Actualment, al Regne Unit i als EUA hom atribueix aquest títol als consellers municipals i provincials
feix
Història
Reunió de vares d’om o de bedoll d’un metre i mig de llargada lligades amb una corretja de cuir vermell, de les quals emergia una destral.
A l’antiga Roma, era portat pels lictors quan anaven davant determinats magistrats La destral simbolitzava la justícia, i el feix de vares, la força El seu origen és etrusc Fou reprès com a emblema de la Revolució Francesa, i al s XX, com a símbol del feixisme italià
conseller | consellera
Història
Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans, com els de València (Consell General de València), de Lleida, de Ciutadella, de Maó, de Vilafranca del Penedès, etc.
En d’altres consells municipals, i especialment en aquells en què els magistrats superiors eren designats de la mateixa manera, prengueren el de jurat, com a Barcelona, o conservaren el genèric de prohom, com a Perpinyà Hom designa encara com a consellers els membres dels comuns andorrans el consell de parròquia o de comú i el consell de quart
Fàbia
Història
Antiga família romana.
Els seus membres foren magistrats des dels primers temps de la República Segons una tradició, 306 guerrers, que pertanyien a aquesta gens , i 4 000 clients lluitaren sols en la guerra de Roma contra Veies 479-477 aC i moriren tots en una emboscada a la vora del riu Cremera Quint Fabi Vibulà, que era massa jove per anar a la guerra, restà a Roma i fou el continuador de la família
Consell Criminal de Catalunya
Història
Denominació que rebé a partir del 1599 la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya.
Amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria Entenia en afers criminals i administratius, i, després del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent Fou abolit pel decret de Nova…
Charles Alexandre Calonne
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució…
pontífex
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus
.
Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur…
Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Història
Història del dret
Jurista i polític francès.
De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de…
plebs
Història
A la Roma antiga, part del poble que no gaudia de tots els drets de ciutadania, reservats als patricis.
La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries abolició del poder d’interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis llei de les XII taules, derogació de la prohibició de connubium entre patricis i plebeus llei Canuleia…
bastó de comandament
Història
Bastó que serveix de distintiu de dignitat i autoritat.
De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars mariscals,…