Resultats de la cerca

Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov passà d’acusat a…

Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, urbanitzada la…

Per a allotjar-la fou urbanitzada l’antiga Ciutadella de Barcelona, que es convertí en el parc de la Ciutadella , segons els plans de Josep Fontserè 1872 Davant la ineficàcia de les obres fetes per la societat concessionària creada per Eugeni Serrano, l’ajuntament se'n féu càrrec el 1887 L’exposició, inaugurada el 20 de maig de 1888 amb la presència de la reina Maria Cristina, coincidí amb la crisi econòmica iniciada el 1882, després de l’eufòria de la febre d’or , i acabà amb un dèficit fort Artísticament, l’exposició, sota la direcció arquitectònica d’Elies Rogent, ajudat per August Font i…

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…

El text fou aprovat per les corts de Cadis per 128 vots contra 24, i fou promulgat per la regència del regne el 19 de març de 1812 diada de Sant Josep, i per això fou coneguda popularment per la Pepa Rompent amb l’Antic Règim, declara que la sobirania resideix en la “nació” Defineix el govern com a monarquia moderada hereditària, declara la religió catòlica com a única religió oficial de l’estat i apunta el propòsit d’establir una divisió administrativa provincial El poder legislatiu és atribuït a les corts amb el rei, l’executiu al rei, i el judicial als tribunals Estableix unes corts…

Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco el 1769 era tinent coronel de dragons Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per Tupac Amaru  …

Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…

Aquest sistema fou adoptat per la majoria dels gremis dels Països Catalans durant el s XV La mestria conferia al menestral la plenitud dels seus drets econòmics direcció del taller i privilegis de fabricació i de venda i socials participació en el govern de la corporació Tanmateix, sota les disposicions aparentment igualitàries, existia una diversitat de situacions econòmiques mestres realment independents que eren petits empresaris, grup reduït i minoritari que governava els gremis mestres formalment independents que, tenint taller i treballadors propis, es trobaven sotmesos a collegues més…

Estudià antropologia a la Facultat de Filosofia a Munic, on es doctorà el 1935, i el 1936 obtingué el títol de metge en l’examen d’estat Assistent d’Otmar Freiherr von Verschuer, director de l’Institut de Genètica i Higiene Racial de la Universitat de Frankfurt del Main, fou un fervent seguidor de la disciplina pseudocientífica dels estudis racials impulsats a l’Alemanya del Tercer Reich Afiliat des dels primers anys vint a l’organització d’extrema dreta Stahlhelm, el 1933 ingressà a les SA, el 1937 al partit nazi i el 1938 a les SS Després d’esclatar la Segona Guerra Mundial fou designat…

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer