Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
sàrmata
Història
Individu d’un poble irànic que procedia de Caucàsia i de l’actual Ucraïna i s’establí entre el Vístula i el Volga.
Coneguts ja per Heròdot i Ptolemeu, a l’època postalexandrina havien anullat els escites ~200 aC Passaren a ocupar les terres de l’alt i mitjà Danubi Després foren dominats pels gots s III-IV Es dividí geogràficament en tribus, de diverses característiques ètniques estonians, eslaus i germànics Contra tots ells lluitaren els emperadors Constantí i Licini a les fronteres danubianes Juntament amb els gots i els huns, sota Radagais, entraren a Itàlia 405 Apareixen encara lluitant amb els visigots contra Àtila als Camps Catalàunics 451
sanhaja
Etnologia
Història
Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.
Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat entre les…
samnita
Història
Individu d’un antic poble itàlic que habità el Samni i les regions adjacents.
Segons la tradició, els samnites, juntament amb els sabins sabí, arribaren al país dels opici i, després de fusionar-se amb aquests, donaren naixença a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campània Lingüísticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la família de l'oscoúmbric, i llur cultura palesa una doble influència de l’Apúlia i de la Campània Conqueridors de Càpua ~421 o 438 aC, posteriorment feren aliança amb els romans, després d’haver lluitat contra ells potser en tres ocasions guerres samnites A partir del 355 aC la intervenció romana…
samarità
Història
Membre de la comunitat etnicoreligiosa originada de la mescla entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels assiris després de la destrucció de la ciutat (722 aC) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.
El sincretisme religiós que se'n derivà no fou mai reconegut pels jueus en són testimonis l’episodi evangèlic de la samaritana la paràbola del bon samarità No solament es negaren a collaborar a la reconstrucció del temple de Jerusalem, sinó que n'edificaren un de propi al cim del Garizim, considerat d’aleshores ençà el santuari dels samaritans, on encara actualment immolen el gran sacrifici de pasqua Supervivents de múltiples persecucions i intents d’extermini per part de jueus, bizantins i musulmans, en resten uns 450, repartits en dos centres, l’un a Nābulus i l’altre a Holon, prop de Tel…
samànida
Història
Membre d’una dinastia musulmana que governà Pèrsia i Transoxiana del 892 al 999.
Els seus caps eren membres d’una família iraniana mazdeista, convertida a l’islam, que havia estat al servei del califa al-Ma'mūn de Bagdad L’imperi samànida s’estengué a Coràsmia, Tabaristān, Sistān i Ǧurǧān, bé que, d’una banda, els creixents estats veïns buwàyhida i dels ilkans el vetllaren, i, de l’altra, les lluites familiars internes anaren deixant el govern en mans d’esclaus funcionaris turcs, un dels quals, Alptigīn , l’anorreà definitivament Sota els samànides, Bukhara, la capital, i Samarcanda esdevingueren dos importants centres culturals de l’islam, on tingué lloc el gran…
salvaguarda
Història
Escut o altre senyal que en temps de guerra es posava a l’entrada de les poblacions o a la porta de les cases per garantir-les contra les violències dels soldats.
salomònida
Història
Nom donat a l’Occident a cadascun dels membres de la dinastia dels negus d’Etiòpia inaugurada per Yekuno Amlad (1270-85), que pretenien descendir de Salomó i de la reina de Sabà
.
La llegenda apareix per primera vegada al Kebra nagast ‘Glòria dels reis’ del s XIV, que els considera descendents de Menelik I, fill de Salomó i de la reina Makoda L’heràldica dels darrers negus ha consagrat la tradició
sal·luvi | sal·lúvia
Història
Individu d’una població de la Gàl·lia Narbonesa, situada al nord de Marsella.
Les dificultats que causaven a les relacions per terra entre Roma i la Hispània motivaren diverses lluites 154-125 aC, i foren finalment dominats pel cònsol Sext Calví 123 aC, que hi fundà la colònia d' Aquae Sextiae
llei sàlica
Història
Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i llurs descendents.
D’origen sàlic franc, fou invocada per Felip V de França a la mort del seu germà Lluís X 1316 Vigent també a la corona catalanoaragonesa, fou introduïda a la corona d’Espanya per Felip V d’Espanya 1713 Carles IV intentà d’anullar-la, bé que les corts reunides pel seu president Campomanes el 1789 en declararen la vigència Fou suprimida per Ferran VII en la Pragmàtica Sanció del 20 de març de 1830, fet que motivà la primera guerra Carlina