Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
palissada
Construcció i obres públiques
Història
Construcció de tanca espessa amb troncs o taulons.
De vegades era fora murs, per a crear un espai defensiu entorn d’aquests En alguns llocs mariners es feia ús de les palissades per a defensar-se de les escomeses dels pirates turcs i barbarescs, als s XVI i XVII
palestra
Història
Lloc destinat a efectuar la lluita.
A Grècia, aquest edifici, annex normalment al gimnàs a Roma, a les termes, fou primer una petita placeta amb el terra de sorra Posteriorment es convertí en un pati amb compartiments aptes per al lavatori i per a guardar-hi l’oli i els estris necessaris Arribà a constituir una edificació circumdada d’un peristil quadrat o rectangular amb pòrtic i columnes Ultra l’exercici i competició de lluita, la palestra comprenia també el pancraci i el pugilat
palafrener major
Història
Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries reials i que tenia confiada la missió d’aguantar el cavall del rei al moment que aquest hi muntava.
palafrener | palafrenera
palafrener | palafrenera
paixtu
Història
Poble irànic, de família lingüística indoeuropea i religió islàmica, el més nombrós de l’Afganistan.
Distribuït en 60 tribus —les més conegudes són les dels durani , els ghilzai i els afridi —, subdividides en clans, subclans i famílies patriarcals, aquest fraccionament, l’estricte codi d’honor que regeix les relacions entre els grups i la gran força dels lligams de parentiu expliquen en bona part la tendència a resoldre violentament els conflictes i la importància de la tradició guerrera, factors que pesen també molt en la guerra civil que succeí l’enderrocament del règim prosoviètic afganès el 1992 Hom estima el seu nombre en uns 27 milions, 10 milions dels quals habiten a l’Afganistan i…
pagès | pagesa
Història
Dels s. XI al XVI, habitant d’un pagus, o fora de poblat, també conegut a l’alta edat mitjana per rústec (home del camp).
pagès | pagesa
Història
Agronomia
Persona que es dedica al conreu de la terra.
Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari