Resultats de la cerca

Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué lloc fins el…

Fill de Gastó I i de Joana d’Artois, besnéta de Lluís IX de França Sostingué Jaume III, el darrer sobirà de Mallorca i del Rosselló, contra Pere III el Cerimoniós Després d’haver auxiliat el rei de França, Felip VI, en la guerra de Flandes 1337-40 i d’haver combatut els anglesos a Gascunya, participà en la campanya d’Alfons XI de Castella contra els benimerins Prengué part en el setge d’Algesires El 1335, per iniciativa seva, el comtat de Foix fou agregat a la senescalia de Tolosa

Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò…

Fill de Gastó IV, comte de Foix II de Castellbò, a qui premorí en un torneig, i de la reina Elionor I de Navarra De la seva muller, Magdalena de França, filla de Lluís XI, deixà dos fills, Francesc Febus , que succeí en el comtat de Foix i esdevingué també rei de Navarra 1482, i Caterina, que, en morir el germà 1483, en recollí l’herència

Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla 1253, que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos Arribà fins a Bordeus, però fou repellit per les forces d’Enric III d’Anglaterra Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester 1251, fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats successors En…

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn, fou posat per la seva mare sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó, al qual, arribat a la majoria d’edat, renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i més tard per Bigorra, que li aportà en dot la comtessa Peronella Fou també un fidel aliat de Pere I el Catòlic i lluità al seu costat a Muret 1213 contra els croats de Simó de Montfort Després de la desfeta li calgué fer acte de submissió a l’Església abans de recobrar els seus estats

Fill del vescomte Pere I i parent d’Alfons I de Catalunya-Aragó per part de mare, era encara un infant a la mort del pare i es crià a la cort de Barcelona Mort sense descendència de la seva muller, Sança de Navarra, fou succeït per la seva germana Maria, casada amb Guillem, hereu del gran senescal de Catalunya Guillem Ramon de Montcada, cap de la línia bearnesa dels Montcada

Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona 1792-1817 El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas 1808 També és autor d’ España con industria, fuerte y rica 1816 El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de la junta de comerç i…

Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica

Nasqué a França durant l’exili dels seus pares gironins, el militar Jaume Gasset i Raimunda Mercader en tornar la família a Girona fou inscrit al llibre de baptismes de la catedral, i així ésser considerat gironí Lluità a la primera i segona guerra Carlina Membre del partit moderat, fou governador militar de Jaén 1856-58 i comandant general de Ceuta 1858-59 A la guerra d’Àfrica es distingí en els alts de Benzú 1859 També fou destinat a Mèxic, on en 1861-62 fou cap de les tropes d’ocupació espanyola a la fortificació mexicana de San Juan d’Ulúa, al Port de Veracruz hi romangué fins que fou…