Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Miguel Antonio de la Gándara
Història
Polític castellà.
Eclesiàstic, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i, a Roma, preparà, com a secretari del cardenal Portocarrero, el concordat del 1753 amb la Santa Seu Per encàrrec de Ferran VI escriví uns Apuntes sobre el bien y el mal de España 1765 Acusat de participar en el motí de Squillace 1766, fou processat i empresonat a Pamplona
Eugenio Indalecio de Gaminde y Lafont
Història
Militar
Militar.
Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872
Francesc Xavier Gambús i Ballvé
Història
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i polític.
Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’…
,
Léon Gambetta

León Gambetta
© Fototeca.cat
Història
Polític francès.
Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875 Presidí la cambra…
Cola Gambatesa di Monforte
Història
Condottiere,
comte de Campobasso i de Termoli.
Governador de la província dels Abruços 1459, traí Ferran I de Nàpols pel duc de Calàbria, Joan d’Anjou Durant el regnat de Renat d’Anjou a Catalunya participà, amb èxit, en la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó L’any 1472 passà al servei de Carles el Temerari, duc de Borgonya, i, enemistat amb aquest 1477, lluità contra els turcs al servei dels venecians
Germán Gamazo y Calvo
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu polític, Antoni…
Ǧamāl al-Dīn al-Afḡānī
Filosofia
Història
Literatura
Polític, escriptor i filòsof musulmà.
Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor d’un tractat…
José de Gálvez
Història
Funcionari andalús, marquès de la Sonora.
Estudià a Alcalá de Henares i ocupà diversos càrrecs, fins que fou enviat a Nova Espanya com a visitador general 1765-71 Destituí el virrei Cruïlles i collaborà amb el virrei Croix fins el 1772 Reestructurà l’administració a base d’intendències, renovà el sistema tributari, creà un exèrcit regular i afavorí la penetració a Califòrnia i a Sonora Secretari general d’Índies el 1775, s’oposà als intents autonomistes d’Aranda, però ajudà a la llibertat de comerç entre Espanya i Amèrica i intentà de substituir Floridablanca
Llorenç Galmés i Sansó
Història
Republicà.
Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor
Llucià Gallissà i Costa

Llucià Gallissà i Costa en un retrat de Llucià Costa
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Història
Humanista, bibliotecari, historiador de la literatura, poeta i erudit.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera i impartí filosofia a la Seu d’Urgell D'aquesta època és la seva única obra literària el drama Apolo y Minerva en el Parnaso Cervera 1759 Exiliat a Ferrara el 1767, amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de…