Resultats de la cerca

Fill de Cristià IV, fou primer bisbe de Verden 1623 i arquebisbe de Bremen 1634 El 1657 atacà Suècia, que lluitava contra Polònia, però fou vençut i perdé Escània, Halland, Bornholm i Trondheim per la pau de Roskilde 1658 Més tard, però, recuperà Bornholm i Trondheim per la pau de Copenhaguen 1660 En 1660-61 s’imposà als nobles i, comptant amb la burgesia, convertí la monarquia en absoluta i hereditària

Fill de Cristià III i Dorotea de Saxònia-Lauenburg, fou proclamat successor al tron de Suècia el 1536 Inicià 1563 la guerra Nòrdica dels Set Anys, que fou molt impopular, i hagué d’acabar-la per la pau de Stettin 1570, amb renúncia a la seva ambició de reunir els tres regnes del nord Fomentà una política de predomini marítim

Fill del rei Cristià I i de Dorotea de Brandenburg Succeí el seu nebot Cristià II, que fou deposat el 1523 Afavorí la Reforma i promogué el luteranisme a Dinamarca, malgrat la majoria catòlica al Rigsraad

Fill i hereu del burggravi Frederic V Fou l’iniciador de la grandesa dels Hohenzollern i reuní per herència o compra les senyories de Bayreuth Ansbach i Culmbach El 1396 salvà la vida del rei Segimon I d’Hongria, elector de Brandenburg, a la batalla de Nikòpolis Fou partidari de l’elecció d’aquest com a rei de Germània, el qual, en premi, el nomenà governador de Brandenburg, 1411-15 i el 1417 li cedí l’electorat i marcgraviat

Fill del duc Albert I, rei de Germània Elegit rei per una facció en oposició al rei Lluís IV el Bavarès, fou vençut a Mühldorf i fou fet presoner 1322-26 S'havia casat el 1313 amb Isabel d’Aragó, filla de Jaume II

Succeí el seu pare en els ducats d’Atenes i Neopàtria i en el marquesat de Randazzo 1348 sota la tutoria de Balasc d’Alagó, comte de Mistretta, el qual projectà una expedició a Atenes, que no tingué efecte 1349 Els catalans li demanaren la destitució del vicari general Ramon Bernat de Sarbou, problema que heretà, juntament amb la successió dels ducats, el rei Frederic III de Sicília Fou, com el seu pare, víctima de la pesta i morí probablement molt jove

Fill del duc Ernest d’Estíria, fou tutor del rei Ladislau V d’Hongria I de Bohèmia S'alià amb el papa Eugeni IV contra l’antipapa Fèlix V i lluità contra el seu germà, el duc Albert VI d’Àustria, el seu cosí germà, el comte Segimon del Tirol, i el rei Maties d’Hongria, que ocupà Viena 1485, fins que Frederic la recuperà Féu casar el seu fill i hereu, Maximilià, amb l’hereva del duc de Borgonya, Maria

Duc de Suàbia 1212-16, rei de Romans 1196-1220, rei de Sicília i de Nàpols Frederic I 1198-1250, rei de Germània 1212-50 i rei de Jerusalem 1225-40 Succeí el seu pare, Enric VI, sota la tutela de la seva mare, la reina Constança de Sicília morta el 1198, i després, del papa Innocenci III, que el féu educar a Sicília Es casà amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó, i, morta aquesta, amb Violant de Brienne, filla del rei de Jerusalem, i amb Elisabet d’Anglaterra S'enfrontà a la Lliga Llombarda 1126 i fou excomunicat pel papa Gregori IX 1227 això no obstant, organitzà una…

Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…

Tercera muller del rei Khilperic I de Nèustria i Soissons Conspirà contra Audovera i Galsvinta, primera i segona muller, respectivament, d’aquest, i es casà amb ell 567 La seva vida fou un seguit d’assassinats i de guerres contra la reina Bruniquilda, muller del seu cunyat, el rei Sigebert I d’Austràsia, i germana de Galsvinta, que finalment fou derrotada