Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
setmana social
Història
Cicle de conferències i reunions que aplegava els principals teòrics de l’obrerisme catòlic a l’Estat espanyol.
Les primeres setmanes socials se celebraren en 1906-12, impulsades especialment per Antoni Vicent Madrid maig del 1906, València 12-19 de desembre de 1907, Sevilla 1908, Santiago de Compostella 1-7 de juliol de 1909, Barcelona 27 de novembre — 4 de desembre de 1910 i Pamplona 21 de juny — 6 de juliol de 1912 En termes generals, mentre que la primera s’ocupà sobretot de qüestions doctrinals, les restants insistiren més en la discussió dels problemes socials al camp, amb l’excepció de la de Barcelona, que es preocupà clarament de la situació de l’obrer industrial Les principals aportacions a…
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de…
servei social de la dona
Història
Institució franquista creada el 1940 que obligava totes les dones solteres de més de disset anys a una prestació social.
Comprenia formació religiosa, política i domèstica i prestació al servei de l’estat, normalment en biblioteques, en hospitals o en tasques administratives Continuació del servei paramilitar de la secció femenina de la FET y de las JONS 1937, fou abolit el 1978
sergent major
Història
Militar
Oficial de guerra, subordinat al coronel o conseller en cap, que a Barcelona comandava les capitanies de la Coronela o milícia local urbana.
sergent major
Història
Militar
Títol donat a Tortosa, a l’edat moderna, al procurador tercer quan exercia el seu comandament en la milícia municipal.
sergent major
Història
Militar
A l’edat moderna, oficial que exercia part del comandament de la gent quan era cridada a sometent
.
serf | serva
Història
Persona sotmesa a la situació de servitud, habitual en la població camperola de l’occident medieval.
El serf estava en una estreta subjecció respecte a un senyor o gran propietari, a través d’un vincle personal o territorial —habitualment ambdós juxtaposats— que li limitaven notablement la llibertat de domicili, fins a arribar a una adscripció a la gleva que conreava, amb caràcter vitalici i àdhuc hereditari iuniores, solariegos, collazos, homes propis , etc, segons les diferents nomenclatures peninsulars Anomenat també, sovint, serf de la gleva , restà adscrit a la terra de tal manera que, a més de no poder abandonar-la, era venut o donat juntament amb ella, com si en formés part Per raó d…
serenitat
Història
Títol honorífic que hom donava als reis i als prínceps que tenien el tractament de sereníssim
.