Resultats de la cerca

Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català En collaboració amb Ramon Arrufat, publicà Catalunya poble dissortat 1933

Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l’escala dels càrrecs cortesans El 1476 acumulava l’ofici d’escrivà amb el molt lucratiu d’obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins el 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre el 1481 era escrivà de manament el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d’un Llunari que, el…

Fou cap d’escorta del president de la República 1934-36 i, en esclatar la guerra civil, detingué alts càrrecs dins l’exèrcit republicà Pel febrer del 1939 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de terra, càrrec que no arribà a ocupar per tal com el 5 de març s’aixecà contra el govern Negrín  amb el suport d'una coalició de republicans encapçalats pel socialista Julián Besteiro, partidaris de sostreure el govern de la influència del PCE i de l'URSS i de negociar la pau amb Franco El cop provocà un enfrontament militar amb les unitats comunistes, però el 12 de març aconseguí neutralitzar…

El 1928 obtingué el grau d’almirall Creà l’Escola de Guerra Naval 1925 i en fou director 1925-28 ocupà també el càrrec de cap d’estat major de la flota 1929 D’idees tímidament liberals, formà part del govern 1930-31 que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura, en el qual fou ministre de marina

Havia estat ambaixador a Londres 1738-43 i a Viena 1745 A l’accessió al tron de Josep I 1750 fou secretari de guerra i d’estat, i, a partir de les mesures que prengué per tal de palliar les conseqüències del gran terratrèmol de Lisboa del 1755, obtingué la confiança total del rei i governà amb un poder omnímode, dins la política de despotisme illustrat Fomentà l’agricultura i la indústria cristall, seda i impulsà el comerç creà diverses companyies la d’agricultura i vins de l’Alt Douro —que el 1757 provocà els avalots del Porto, contra el seu monopoli, durament reprimits—, la de Pará i…

En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres 1793 Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló 1794 Derrotat al Voló Vallespir el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar maig del 1794 el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta Aquest sometent,…

Gentilhome de cambra del futur Ferran VII, n'esdevingué un dels confidents i l’acompanyà a l’exili El 1813 signà el tractat de Valençay amb Napoleó A l’arribada de Ferran VII a la península Ibèrica, fou nomenat secretari d’estat 1814 restablí els antics consells i la inquisició Després fou ambaixador a Londres i a Lisboa Fou director de la Real Academia Española 1814, d’on expulsà els afrancesats

Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española 1751 A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat Després de la pau d’Aquisgrà 1748 mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església

Participà en les campanyes d’Itàlia El 1536 anà a Mèxic i al Perú, on sufocà la rebellió dirigida per l’inca Manco Pizarro li atorgà el comandament de Cusco, ciutat que reconquerí als almagristes S'oposà, juntament amb Gonzalo Pizarro, a l’aplicació de les “Leyes Nuevas”, que privaven de les encomiendas els qui havien participat en les lluites entre Pizarro i Almagro, i en la lluita contra el virrei Blasco Núñez de Vela fou derrotat a Janquijaguana el 1548, i fou executat

Baró de San Petrillo S'especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l’heràldica valencianes — Los malteses en Valencia 1911, Cosas añejas 1919, Los Próxitas y el Estado de Almenara 1932, Los Cruïlles y sus alianzas 1946— Publicà també la sèrie d’estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos 1932-41, sobre pintura medieval