Resultats de la cerca

Fill de Gausfred II i d’Adelaida El 1075 concertà amb Ponç I d’Empúries una important convinença per a definir les obligacions i els drets respectius el comte d’Empúries li reconeixia la possessió de la meitat del bisbat d’Elna i de les seves rendes, de la meitat dels castells de Salses, Rocabertí, Quermançó, Rocamora i de la ciutat d’Empúries, la meitat dels castells d’Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat del vescomtat de Rosselló i de l’abadia de Sant Pere de Rodes i la totalitat de les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet El 1085 aquesta…

Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat de Rosselló, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d’Empúries-Peralada Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà

Era fill segon del vescomte Udalar I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona A la mort del seu pare 1014 i del seu germà Bernat, regí el vescomtat en nom del fill d’aquest, Udalard II, fins que li traspassà el govern el 1041 Tot i ésser casat i pare d’un fill i dues filles, fou elegit bisbe de Barcelona el 1034 i consagrat a Sant Pere de la Portella Berguedà l’any següent Amb el seu nebot vescomte s’oposà a la política de Ramon Berenguer I i dirigí un avalot contra ell féu apedregar el palau comtal des de la seu i afavorí la revolta de Mir Giribert, cosí germà seu però,…

Potser descendent de Borrell, comte de Cerdanya-Urgell-Osona Casada amb Guifré ja des del 877, li sobrevisqué d’uns pocs anys Tingué una nombrosa fillada Apareix constantment al costat del seu marit cooperant en la seva obra de govern

Prengué part en les bandositats a favor dels nyerros El lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, ordenà el 1639 el seu arrest pel fet d’haver desertat, en la defensa de Salses Partidari de l’aliança amb França, fou delegat per la generalitat de Catalunya, amb Francesc de Vilaplana, per iniciar, a Ceret setembre del 1640, les negociacions sobre la cooperació i ajuda militar francesa per a fer cara a la guerra contra Castella Mort Pau Claris, formà part del consell de guerra març-desembre del 1641 que assumí les funcions de la generalitat

Collaborà en publicacions de caràcter tècnic, i les dirigí Publicà La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos 1886, Productos obtenidos de la naranja 1871, El olivo, la aceituna y el aceite 1902, etc

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I, fou excomunicat pel fet d’haver donat mort a l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls 1194, oncle de la seva muller Guillema de Castellvell , amb la qual s’havia casat el 1189 Per a ésser absolt li calgué sotmetre's a una penitència pública s’absentà de Catalunya, on no tornà fins el 1205 El 1215 succeí el seu germà Gastó VI, i durant els vuit anys que dirigí el vescomtat es revelà com un governant excellent La recopilació dels usos i els costums bearnesos i les seves disposicions legislatives influïren decisivament en l’organització i en les…

Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…

Després de la destitució de Berà, el 820, degué conspirar contra el domini franc a Catalunya i participà en la revolta d' Aissó 826-827

Filla de Guillem III i d’Emma de Waldeck-Pyrmont Casada amb Guiu de Mecklenburg-Schwerin, el 1940 hagué d’emigrar a Londres, davant l’ocupació nazi Tornà el 1945, i abdicà 1948 a favor de la seva filla Juliana