Resultats de la cerca

Fill d’ Eduard II i d’ Isabel , filla de Felip IV de França Durant la seva minoritat foren regents la seva mare i el privat Roger Mortimer El 1330 aconseguí el poder, i desterrà la seva mare i feu executar Mortimer Intentà de recuperar Escòcia, però no ho aconseguí En morir el darrer fill de Felip IV de França sense descendència, pretengué la corona francesa com a hereu dels drets de la seva mare, i declarà la guerra a Felip VI guerra dels Cent Anys Per l’acord de Brétigny 1360 obtingué les regions de Gascunya, Guiena, Poitou i Calais i el pagament d’una indemnització de guerra a canvi…

Fill d’ Eduard I i Elionor de Castella Deixà el govern en mans de diversos favorits La desafortunada invasió d’Escòcia 1314 i les derrotes de Bannockburn i de Blackmore 1321 obligaren la seva muller Isabel , filla de Felip IV de França, amb l’ajut de Roger Mortimer, a forçar l’abdicació del rei, que fou empresonat i executat al castell de Berkeley

Fill d’Enric III i d’Elionor de Provença Dedicà els primers anys del seu regnat a reformes legals i administratives prohibí als jueus el préstec amb interès 1275, però els permeté de comerciar, fins que el 1290 n’ordenà l’expulsió Annexà el País de Galles a la corona Durant el seu regnat adquirí una gran importància el parlament, i la reunió d’aquest organisme celebrada l’any 1295, que rebé el nom de Parlament Model, fixà el funcionament i l’organització del sistema parlamentari Vidu d’ Elionor de Castella , es casà amb Margarida, germana de Felip IV de França

Fou elegit per una assemblea reunida a Londres, mentre que una altra, a Southampton elegí el rei danès Canut II Edmund restà com a rei del sud d’Anglaterra Wessex, i Canut II, del nord En morir Edmund, Canut II esdevingué rei d’Anglaterra i Dinamarca

Successor del rei Edwy, fou el promotor d’una important reforma monàstica Dividí el país en comtats i fou un bon legislador Mantingué bones relacions amb Escòcia i garantí l’autonomia als danesos Fou succeït per Eduard II

Guillem II d’Anglaterra li donà Escòcia l’any 1094, i el 1097 hagué de destronar l’usurpador Donaldbane amb l’ajut del seu oncle Edgard dit l' Atheling 1050-1125

Durant el govern de William Pitt negocià amb França un tractat comercial 1786, influït per les idees del liberalisme econòmic d’Adam Smith Participà en diferents missions diplomàtiques als Països Baixos per arreglar qüestions colonials

Governador general de l’Índia 1835-42, les seves reformes conduïren a revoltes tribals Tingué una intervenció molt important en les guerres afganeses

S'educà a Eton i Oxford Participà en la Primera Guerra Mundial com a oficial de l’exèrcit britànic, i el 1923 fou elegit diputat al parlament del Conservative and Unionist Party Fou secretari d’Austen Chamberlain 1926-29, sotssecretari pel Foreign Office 1931-33 i ministre d’afers estrangers quan s’esdevingué l’expansió del feixisme a Europa, davant el qual adoptà una política d’intransigència Oposat a la política d’apaivagament de Neville Chamberlain, dimití el càrrec pel febrer del 1938 Fou ministre dels dominis 1939 i de la guerra 1940, fins que acceptà novament el ministeri d’afers…

Quan Publi Corneli Escipió prengué Cartago Nova, tornà a Edecó la dona i els fills que els cartaginesos tenien com a ostatges, seguint la política d’atracció dels caps indígenes