Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
Isidor Domènech
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político Catecismo de doctrina política al alcance de la clase trabajadora 1869, Idea práctica de la federación 1870 i alguns manuals de comerç
Engelbert Dollfuss
Història
Política
Polític conservador austríac.
Fou secretari del Landbund lliga agrària de la Baixa Àustria i ministre d’agricultura el 1931 El 1932 ascendí a la cancelleria sostingut pels socialcristians, el Landbund i el Heimatblock, braç polític dels grups armats parafeixistes de la Heimwehr El 1933 derogà la constitució i intentà l’establiment d’un estat corporatiu a l’estil italià fixà una nova constitució 1934 i afirmà una política exterior d’aliança amb Mussolini protocols romans de 1934 Prohibí el partit nacionalsocialista, declarà illegals tots els partits, excepte el nou Front Patriòtic, i esclafà violentament una insurrecció…
Dolça de Foix
Història
Comtessa d’Urgell, filla de Roger III, comte de Foix, i muller del comte Ermengol VII d’Urgell.
El 1167 fundà amb el seu marit el monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes
Dolça de Barcelona
Història
Reina de Portugal.
Filla de Ramon Berenguer IV i de Peronella d’Aragó, es casà amb Sanç I de Portugal Foren fills seus Alfons II de Portugal i l’infant Pere de Portugal, senyor de Mallorca
Dolça I de Provença
Història
Comtessa de Barcelona i de Provença, vescomtessa de Millau, Gavaldà i part de Carlat.
Filla de Gilbert, vescomte d’aquests darrers territoris, i de Gerberga, comtessa de Provença, fou tercera muller 1112 de Ramon Berenguer III de Barcelona Amb motiu del casament, Gerberga, vídua, li donà tots els dominis i heretats del seu marit, donació que estengué al seu gendre Un any més tard, ja morta Gerberga, Dolça féu donació de tot al seu marit
Dolça I de Pallars Jussà
Història
Darrera comtessa de Pallars Jussà (d 1177-92).
Filla del comte Bernat Ramon I, esdevingué comtessa per mort successiva del seu cosí germà Arnau Mir I 1174, del fill d’aquest, Ramon V 1177, i de la filla d’aquest darrer, Valença Vídua, probablement d’un noble del llinatge dels So, féu donació del comtat a Alfons I de Catalunya-Aragó, la qual ratificà el 1192
Publi Corneli Dolabel·la
Història
Política
Polític romà.
Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà
Benjamin Disraeli
Història
Política
Polític anglès.
Descendent d’una família de jueus venecians que es traslladà a Anglaterra al s egle XVIII, fou elegit membre del parlament anglès el 1837, després d’haver-ho intentat anteriorment tres vegades, sense èxit El 1839 es casà amb Wyndham Lewis Políticament es decantà cap a l’ala radical del Tory Party, i el 1842 féu costat al moviment de la Young England Durant els primers anys de la seva carrera política fou un ferm defensor del proteccionisme, però acabà acceptant el lliure canvi com un fet consumat i intentà, com a mesura d’oportunisme polític, que el proteccionisme deixés d’ésser…
Hamani Diori
Història
Política
Polític nigerí.
Fou diputat i vicepresident de l’assemblea nacional francesa Dirigent del Rassemblement Démocratique Africain, fou primer ministre 1958 i president 1960 de la nova república del Níger Reelegit el 1965 i el 1970, continuà com a president, primer ministre i ministre d’afers estrangers, i dugué a terme una política filofrancesa i occidentalista Deposat per l’exèrcit 1974, fou empresonat fins el 1984
Dionís I de Siracusa
Història
Tirà de Siracusa (405 aC — 367 aC).
Fou cap d’estat el 405 aC Instaurà un govern autocràtic i centralista, però popular, que eliminà les aspiracions democràtiques del partit atenès Alliberà molts d’esclaus i reorganitzà l’exèrcit i la flota, que adaptà a les noves tècniques militars i convertí en instrument de la seva política expansionista Impulsà les obres urbanes i la fortificació de Siracusa, i protegí la vida cultural siracusana Es repartí l’illa de Sicília amb els cartaginesos, que en controlaren la part occidental Establí la preponderància de Siracusa a la Mediterrània central i occidental, i organitzà un sòlid estat a…