Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
Danilo II de Montenegro
Història
Vladic de Montenegro (1851-52), primer gospodar de Montenegro (1852-60).
Membre de la dinastia Petrovič-Njegoš, succeí el seu oncle Pere II Sostingut pels russos, secularitzà el poder i atacà els turcs, que reaccionaren enèrgicament El 1856 Turquia hagué de cedir davant la intervenció austríaca i, al congrés de París 1856, Danilo decidí la independència de Montenegro amb l’ajut de Napoleó III Una expedició de càstig turca fou derrotada a Grahovo 1858 i el soldà hagué de cedir territoris Morí assassinat
Danilo I de Montenegro
Història
Vladic de Montenegro (1700-35).
Inicià un govern teocràtic i lluità constantment contra els turcs El 1702 eliminà els turcòfils del país Vespres montenegrines , i el 1711 s’alià amb Rússia Derrotat pels turcs 1712-14, obtingué l’ajut de Venècia Fundà la dinastia Petrovič-Njegoš
Axel Ferdinand Danielsson
Història
Política
Polític suec d’origen obrer.
Proclamà la justícia social a Suècia a través de les publicacions “Social-Demokraten” i “Arbeitet” Fou empresonat el 1888, però assolí una gran influència política i dirigí el moviment obrer d’Escània fou també l’ideòleg del partit socialdemòcrata
Daniel I de Moscou
Història
Príncep de Moscou (~1280-1303).
Fill d’Alexandre Nevskij, el succeí el 1263 en el principat de Moscou Aprofità l’estratègica situació de la capital per a engrandir-lo i lluità contra els seus germans Andreu i Demetri i contra el duc de Razan’, Romanovič El 1302 s’annexà el principat de Perejaslavl, i morí poc temps després L’Església ortodoxa el canonitzà
Daniel de Galítsia
Història
Príncep de Galítsia, Volínia i Vladimir i gran duc de Kíev (1240-64).
Durant la seva minoritat la noblesa reduí el seu poder al principat de Vladimir, però vers el 1240 havia reunit Volínia, Vladimir i Galítsia, i fou nomenat gran duc de Kíev Combaté l’orde teutònic 1238, els mogols 1240-45, als quals s’hagué de sotmetre, els polonesos i els hongaresos 1249 i altre cop els mogols 1260-61 Fou coronat rei per un legat papal el 1254 i reorganitzà els seus estats
Dàmocles
Història
Magnat siracusà.
Com que envejava la vida i la felicitat de Dionís el Vell, per un dia i per tal que pogués jutjar per ell mateix, el tirà li cedí el lloc, però suspengué damunt el seu cap una pesant espasa sostinguda amb un pèl de cavall L' espasa de Dàmocles simbolitza el perill constant
Bella D’Amichi
Història
Muller de Roger de Lloria i mare de l’almirall del mateix nom.
Dama de la casa de Constança de Sicília, l’acompanyà a Catalunya en contreure aquest matrimoni amb el futur Pere II de Catalunya-Aragó 1262 Amb el seu marit obtingué de Jaume I el castell de Seta i, ja vídua, el de Queroles 1270 al Regne de València nou anys després Pere II l’autoritzava a comprar unes heretats a Dénia
Jaume Damians
Economia
Història
Mercader i conseller barceloní.
Formà part de la junta que informà sobre la proposta del comte duc d’Olivares sobre la creació d’una companyia de comerç a Barcelona per a la Mediterrània i Llevant Hi fou favorable, com a mitjà d’eliminar els corsaris i de millorar el forniment de primeres matèries al Principat Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l’entrada de robes de llana i seda estrangeres 1630, considerat el text de tema exclusivament econòmic més important del s XVII català, i que influí en autors com Feliu de la Penya Hi defensà la prohibició d’importar teixits estrangers com a mitjà d’…
Francesc Xavier Dameto i Despuig
Història
Militar
Militar.
Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà Era fill d’Antoni Dameto i Dameto Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la guerra Gran 1793-95 El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca Arribà a mariscal de camp 1815
Antoni Dameto i Dameto
Història
Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà.
Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores mort el 1749, marquès consort de Bellpuig El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa el 1794 fou ascendit a brigadier Havent retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Medicopràctica Balear Fou ascendit a mariscal de camp