Resultats de la cerca

Fill de Manuel II , fou associat al tron de l’imperi el 1419 Per tal d’obtenir l’ajut dels llatins contra els turcs, que amenaçaven l’imperi, es mostrà disposat a restablir la unió de l’Església ortodoxa amb Roma Assistí personalment al concili de Ferrara-Florència 1438-39, acompanyat del patriarca Josep, de Bessarió i d’un bon nombre de bisbes Acceptà la unió proclamada a Florència per la qual cosa fou malvist al seu retorn, ja que els seus súbdits es negaren a acceptar aquesta unió Rebé ajut només de polonesos i hongaresos contra els turcs i fou derrotat per aquests a Varna el…

El 1569 es casà amb Luisa de Cabrera, filla del marquès de Villena, a la qual ell mateix sentencià a mort dos anys més tard 1571, acusada d’adulteri, sentència que fou executada Fugint de les autoritats judicials i de la venjança del seu cunyat, Diego Fernández de Cabrera i Bobadilla, comte de Chinchón, intentà de buscar refugi prop del duc de Ferrara, però, en travessar el Milanesat, fou empresonat i portat a Castella Fou tancat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre de Felip II L’enemistat entre el comte de Chinchón,…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs Home de la Illustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament Madrid 1790, s’interessà per la teodicea de Leibniz i publicà…

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…

Fill de Joan Galeàs I, succeí el seu germà Joan Maria I L’emperador li concedí el comtat de Pavia 1396, el qual, en morir el seu pare 1402, li arrabassà el favorit del seu germà Facino Cane, amb la vídua del qual, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, comtessa de Tenda, es casà a la seva mort 1412 Cercà la neutralitat per al seu ducat, i es dedicà a la recuperació de Como, Lodi, Piacenza, Cremona, Bèrgam i Brescia Obligà el papa Nicolau III a cedir-li Parma, i ocupà Gènova 1421 i, per la batalla d’Arbedo 1422, les valls frontereres amb Suïssa Per la pau de Ferrara 1428, ratificada el…

Establert des del 1297 a la cort angevina de Nàpols, prop de Violant d’Aragó, muller del rei Robert I, hi féu una ràpida carrera d’honors, bé que no deixà de servir també el seu rei natural, Jaume II, especialment en missions diplomàtiques davant dels comuns toscans El 1305 fou enviat a Florència al capdavant d’una companyia mercenària de cavallers catalans i aragonesos i d’almogàvers, en auxili de la lliga güelfa toscana, contra els gibellins Sostingué els priors de Florència contra la subversió interna i desbaratà la conspiració de Corso Donati, el 1308 El mateix any fou elegit…

Serví l’exèrcit papal, però molt aviat es decantà vers la diplomàcia Secretari dels legats pontificis de la Valtellina, Ferrara i Milà, actiu intrigant en el conflicte per la successió de Màntua 1628-30 i negociador de la pau de Cherasco 1631, féu coneixença de Richelieu, que, adonant-se dels seus dots polítics, el protegí decididament i l’introduí a la cort de França Nunci extraordinari a París 1635 i padrí de Lluís XIV, s’establí a França el 1640, on fou creat cardenal 1641 i ministre d’estat En morir Richelieu, restà com a cap del consell, formà part del consell de regència…

Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…

Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta com a lloctinent de…

Previst en el primer tractat de París —signat el 30 de maig de 1814 pels principals estats europeus—, hom proclamà a Viena que volia reconstruir l’ordre social i el sistema polític d’Europa i establir-hi una pau duradora, basada en un repartiment just de forces Tanmateix, el congrés fou dominat per les quatre grans potències de l’època Àustria, Rússia, la Gran Bretanya i Prússia, la Quàdruple Aliança antinapoleònica, que, representades respectivament pel príncep de Metternich-Winneburg, KR von Nesselrode, el vescomte de Castlereagh i KA von Hardenberg, hi refongueren la divisió política…