Resultats de la cerca

Secretari d’hisenda 1634 i d’estat 1635, secundà la política centralista castellana del comte duc d’Olivares Les seves mesures repressives i fiscals, molt rigoroses, provocaren diversos aldarulls En produir-se l’aixecament del duc de Bragança 1640, fou assassinat, i el seu cadàver fou passejat per Lisboa

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu

Enviat per Joan III a una expedició al Brasil 1531, descobrí la badia de Rio de Janeiro, que fortificà, i fundà la capitania de São Vicente, en la qual introduí el conreu de la canya de sucre des de les illes Madeira, i la ciutat de Bahia Dirigí diverses expedicions a les Índies Orientals, es lliurà a la pirateria i hagué de tornar a Lisboa El seu germà Pero Lopes de Sousa 1500 — Madagascar 1539 l’acompanyà al Brasil, i també anà posteriorment a l’Índia, però morí en un naufragi

Comte de Montmouth i de Peterborough Conseller de Guillem III d’Anglaterra, el 1705 dirigí l’exèrcit aliat que es traslladà de Lisboa juliol fins a Barcelona agost i s’apoderà de la ciutat El 1706 desencadenà una ofensiva contra València, però es retirà de la guerra de Successió i de la península Ibèrica a causa del seu desacord amb l’arxiduc Carles i el general Galway Ambaixador a Viena, s’oposà a la unió de la monarquia hispànica i l’imperi en la persona de l’arxiduc Carles

El 1640 una junta de nobles reunida a Lisboa li oferí el tron del país, i Joan IV dirigí la insurrecció portuguesa contra la dominació castellana La collaboració de la seva muller, Maria Lluïsa de Guzmán, i l’habilitat política dels seus secretaris Pinto Ribeiro i Francisco de Lucena, permeteren d’atreure's a la seva causa Anglaterra i França El 1644 derrotà els castellans a Montijo, prop de Badajoz Féu d’intermediari entre Catalunya i França Les colònies portugueses el reconegueren com a rei, i, malgrat les successives conjuracions nobiliàries 1641-46 i 1653 per enderrocar-lo,…

Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal

Collaborador d' A de Oliveira Salazar des del 1929 i tingut per ideòleg de l’Estado Novo, fou ministre de colònies 1944-47 i de la presidència 1955-58 El 1968 succeí Salazar i intentà una liberalització moderada del règim, però tornà als mètodes dictatorials Pres el poder pels militars 1974, fou deposat i s’exilià al Brasil, on fou cap de l’institut de llei comparada de Rio de Janeiro Publicà diverses obres de dret administratiu

Serví durant vint anys a l’Àfrica del nord El 1538 anà a l’Índia Navegà per la mar Roja fins a Suez 1540-41 Tornà el 1545 a l’Índia, on defensà Diu i Malaca En recompensa dels seus serveis fou nomenat virrei de l’Índia portuguesa 1548, però morí poc temps després Perfeccionà l’ús de la brúixola, i les seves observacions científiques foren recollides en tres Roteiros editats els anys 1833, 1843 i 1882

Fill de Lluís I i de Maria Pia de Savoia Durant el seu regnat hi hagué diverses revoltes a Porto el 1891, i a les colònies després de la del 1906 permeté la dictadura de João Franco, que augmentà l’oposició republicana Morí assassinat, ell i el príncep hereu Lluís Felip, en una revolta