Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Pere Joan Sala
Història
Capitost remença de tendència extremista.
Secundà Verntallat durant la guerra contra Joan II a favor de la causa reialista fou present en la defensa de la Força de Girona 1462 Acabada aquesta, des del 1481, es distancià de Verntallat i es decantà cap a una política de violència davant la ineficàcia de la política de compromís de Ferran II Inicià el 1484 la segona guerra remença amb la derrota de la host reial a Mieres 22 de setembre, on havia anat per executar els béns dels remences morosos Gràcies a la victòria i a persuasius arguments demagògics, Sala aconseguí de propagar la insurrecció a la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny,…
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…
Lluís Massó i Simó
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Lluis_Masso.jpg)
Lluís Massó i Simó
Història
Polític, empresari i financer.
Jove revolucionari i anarquista, posteriorment fou dirigent del Partit Republicà Federal a Reus Implicat en els fets del primer de maig del 1890, el 1893 s'hagué d’installar a Barcelona, on fundà el Centre Federal del carrer dels Mercaders, el Sindicat Gremial, la revista La Voz de los Gremios i creà algunes escoles laiques per a obrers Tingué com a òrgan de premsa El Programa , i fou secretari polític de Baldomer Lostau Posteriorment, s’uní al lerrouxisme i tornà a Tarragona per organitzar el partit republicà radical al Baix Camp i al Priorat Collaborador de diverses companyies d’…
Unifred
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, de Rosselló, de Narbona i d’altres comtats septimans (857-864).
La seva procedència és controvertida El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa Al juny del 859 aconseguí de Carles el Calb a Attigny tres preceptes per a uns…
Ramon Pla i Armengol
Història
Política
Metge i polític.
S’especialitzà en bacteriologia fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi 1903 Després d’obtenir el doctorat 1904, s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i al Laboratori Municipal de Bacteriologia La seva dedicació a l’estudi de la tuberculosi i a la lluita contra aquesta malaltia el portà a fundar, l’any 1922, amb el veterinari Joaquim Ravetllat l’ Institut Ravetllat-Pla , un laboratori que elaborà dos productes antituberculosos d’àmplia difusió Fou també secretari de redacció dels Annals de Medicina 1907, membre de l’Acadèmia d’…
Sunyer II d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries (862-915) i de Rosselló (894/895-915), fill de Sunyer I.
Hom pensa que, arran de la revolta i destitució d’Unifred I, Carles el Calb pogué encomanar-li el 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual ell associà el seu germà gran Delà Fins i tot és possible que el sobirà volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, car el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer no ben identificat A vegades s’ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué fer-se més tard, el 878, com a conseqüència de la liquidació dels honors de Bernat de Gòtia El cert és que Delà i Sunyer són documentats a Empúries…
torre de Fluvià
![](/sites/default/files/media/FOTO/A007505.jpg)
Castell de Fluvià, Sant Esteve de Palautordera
© Fototeca.cat
Història
Casa aloera, dita modernament castell de Fluvià, al peu del vessant sud-oriental del Montseny, dins el terme de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins El 1154 hi era ja establerta la família Palau que hi tenia dret de farga per matrimoni passà als Torrelles al s XIV i als Fluvià al XV
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…
Jaume Bofill i Mates
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104755.jpg)
Jaume Bofill i Mates
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura
Política
Poeta, conegut amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, polític i periodista.
Estudià dret i filosofia a la Universitat de Barcelona Començà la seva actuació política a la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor per Barcelona s’enfrontà amb els lerrouxistes La llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona, 1915 Fou diputat de la Mancomunitat l’any 1919 Entrà al departament de cultura de la Mancomunitat de Catalunya i formà part del consell de pedagogia i de l’oficina d’estudis jurídics Des del mateix 1919 fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1922 intervingué en la formació d’Acció Catalana, i en fou dirigent fins que, pocs mesos abans de morir, per…
feminisme
El comitè executiu del Consell Internacional de les Dones (1899)
© Fototeca.cat
Història
Moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home, concretat a partir de la segona meitat del segle XIX dins l’àmbit de la societat industrial.
En són precursors importants Olympe de Gouges, que presentà a l’assemblea constituent, durant la Revolució Francesa, una Déclaration des droits des femmes 1789, Mary Wollstonecraft, que publicà A Vindication of the Rights of Women 1792, i l’obra de William Thompson Appeal of one Half of the Humane Race 1825, influït per Owen, on per primera vegada es demana el dret al vot Dins el socialisme utòpic, Fourier i Flora Tristan arribaren més enllà en els plantejaments teòrics supressió de la família, llibertat sexual, fills educats per la comunitat, etc En l’anàlisi marxista les…