Resultats de la cerca

Governà personalment des del 1775 i convertí la cort de Weimar en el primer centre intellectual d’Alemanya Acollí intellectuals com Goethe i Herder i protegí la Universitat de Jena, on professaren Schiller, Schelling i Hegel Fou un dels líders del Fürstenbund ‘Lliga dels Prínceps’, establerta per Frederic II de Prússia enfront de Josep II Amb l’exèrcit prussià participà en la guerra contra França El 1806, caigut Weimar a mans de Napoleó, s’hagué d’unir a la Confederació del Rin, però el 1813 es reincorporà als aliats Pel congrés de Viena, amplià el seu estat i fou nomenat gran duc Concedí la…

Polític alemany Des del 1733 fou primer ministre d’August III, elector de Saxònia i rei de Polònia

Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les…

Baró de Münchhausen Al servei de Rússia, lluità contra els turcs i es féu famós per les fanfarroneries que explicava Es convertí, així, en un personatge llegendari, protagonista de moltes aventures, recollides per RERespe, GBürger i KLImmermann Per analogia amb l’actitud d’aquest personatge, la patologia mèdica denomina síndrome de Münchhausen aquella situació clínica en què els trastorns que comenta el pacient són ficticis o bé provocats per ell mateix amb la intenció de patir una malaltia que no té realment

Vers el 1150 passà als landgravis de Turíngia, i fou la residència d’una branca de la línia ernestina de la casa ducal de Saxònia Més tard 1644 pertangué a la branca dels ducs de Saxònia-Weimar, que esdevingueren 1741 ducs de Saxònia-Weimar-Eisenach

Fou convertit en comtat de l’imperi el 1497 En extingir-se els comtes de Barby 1652, el territori fou repartit entre els ducs de Saxònia-Weissenfels, els ducs d’Anhalt-Zerbst i el ducat de Magdeburg

A la mort d’August II febrer del 1733, la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França setembre del 1733 Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia octubre del 1733 Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família pactes de Família novembre del 1733, amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese Mentre…

Suècia intentava de controlar la totalitat de les costes meridionals de la mar Bàltica Per això Polònia, Saxònia, Rússia acords de Preobraženskoje, 1699 i Dinamarca decidiren d’expulsar els suecs de les ribes meridionals de la Bàltica Frederic IV de Dinamarca atacà el ducat de Gottorp, però Carles XII de Suècia desembarcà per sorpresa prop de Copenhaguen i imposà a Dinamarca la pau de Trevendal 1700, tot seguit derrotà els russos a Narva 1700 i els saxopolonesos prop de Riga 1701 La guerra Nòrdica es dividí aleshores en dos conflictes separats 1701-07 a l’oest Carles XII de…

Fill de Conrad el Vell, comte a l’Alt Lahngau, i net de l’emperador carolingi Arnulf I Extingida la branca dels carolingis orientals, fou elegit rei de Germània Lorena, però, passà a Carles III de França, i fracassaren les expedicions 912, 913 per recuperar-la Fou derrotat en les campanyes contra els ducs de Baviera, Saxònia i Suàbia Renuncià a instaurar la seva família i designà successor Enric I, dit l’Ocellaire , duc de Saxònia

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt