Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Lon Nol
Història
Política
Polític cambodjà.
Cap d’estat major 1955, comandant en cap de les forces armades reials 1959, ministre de Defensa 1959-66, 1968, vice-primer ministre 1963 i president del govern 1966-67, 1969, l’any 1970 derrocà el príncep Sihanuk, assumí el poder de manera dictatorial i s’alineà amb els nord-americans, quan aquests ja retiraven les seves tropes del Vietnam Elegit president de la república 1972, hagué d’abandonar Phnom Penh el 1975 davant l’entrada dels khmers roigs a la capital i s’exilià als EUA
squatter
Història
A Austràlia, pastor d’ovelles que al començament del segle XIX ocupava terres públiques per pasturar-hi el bestiar.
El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora
infançó
Història
Al regne d’Aragó, membre de l’estament militar inferior en grau al ric home.
Equivalia, aproximadament, a l' hidalgo castellà i al noble català Originàriament només hi havia l' infançó de sang o d' 'abolengo' , però després aparegueren l' infançó de carta o de privilegi franc , que era un plebeu declarat exempt pel rei del pagament de contribucions, l' infançó de població local , que ho era per concessió reial collectiva a tots els individus d’una localitat a títol de fur de població, qualitat que es perdia en abandonar la localitat, i l' infançó ‘ermunio' , que, sembla, era exempt de tributs, però no gaudia de noblesa
Josep Barceló i Anguera
Història
Guerriller, germà de Pere Joan, dit el Carrasclet
.
Austriacista, actuà en les partides de voluntaris dels germans Nebot Abandonada la causa catalana pels aliats, continuà, al servei d’Antoni Vidal, la resistència contra les tropes borbòniques Durant la guerra contra la Quàdruple Aliança 1718 lluità contra les tropes borbòniques de Felip V al costat dels francesos, en estreta collaboració amb el seu germà Amb l’acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita Barceló hagué d’abandonar el país i partí amb el seu germà a Àustria, on es posà al servei de l’emperador
Mátyás Rákosi
Història
Política
Polític hongarès.
Membre del partit socialdemòcrata, presoner de guerra a Rússia a la Primera Guerra Mundial, es féu bolxevic i fou després 1919 comissari popular de la república hongaresa dels consells Empresonat diverses vegades a partir del 1925, fou enviat a Moscou el 1940, d’on tornà amb les tropes soviètiques 1945 i esdevingué secretari general del partit comunista hongarès Estalinista acèrrim, primer ministre 1952, hagué d’abandonar aquest càrrec el 1953, després de la mort de Stalin, i el de secretari del partit 1956 Refugiat a l’URSS, fou exclòs del partit 1962
batalla d’Almenar
Història
Militar
Victòria de les tropes de Carles VI, comandades per Guido von Starhemberg i James Stanhope, durant la guerra de Successió, sobre les de Felip V i el marquès de Villadarias (27 de juliol de 1710).
Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre
Luis González de Aguilar y Torres de Navarra
Història
Militar
Militar castellà, marquès de Campo Verde.
Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820
Yaḥyà ibn Ismā‘īl al-Ma‘mūn
Història
Cap de les taifes de Toledo (1043-75) i València (1065-75).
Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mālik ibn ‘Abd al-'Azīz derrota musulmana de Paterna, però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se'n, amb l’anuència de Muḥammad ibn Rawbaš Fracassà en l’intent de conquerir Còrdova 1069 davant al-Mu'tamid de Sevilla, però el 1074 se'n féu amo aprofitant una revolta contra els abbadites Morí emmetzinat
capitular de Quierzy
Història
Disposició promulgada per Carles el Calb a la dieta de Quierzy-sur-Oise el 877 quan preparava una expedició a Itàlia.
La major part dels nobles que havien d’acompanyar-lo, tement que Carles morís durant l’expedició, es resistien a abandonar el país per no deixar indefensos llurs interessos i preeminències al moment de la successió Llavors Carles es comprometé a donar als hereus dels funcionaris que morissin en el curs de la campanya els beneficis de què aquests gaudissin Aquesta mesura, purament circumstancial, fou interpretada durant molt de temps com una sanció definitiva de l’hereditat dels beneficis En realitat, es limità a afavorir una tendència cada cop més generalitzada a la fi del s IX
Galí II d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~844-d 867?), d’Urgell i de Cerdanya (834-~838) com a successor del seu pare, Asnar I, i de Pallars i Ribagorça (833/34-~848) pel fet d’haver-se’n apoderat i haver-s’hi mantingut independent de Tolosa.
En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí