Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
forestatge
Història
Dret català
Als s. XII-XVII, dret de fer ús d’un bosc de pertinença baronial o comunal per tal de fer-hi llenya o treure’n material per a la construcció (empriu).
forà | forana
forà | forana
Història
Fins al s. XVIII, habitant d’un mas, una parròquia o un lloc adscrit a una ciutat o una vila.
A Mallorca i a Eivissa, els forans constituïen un estament específic mà de fora o mà forana i tenien participació com a tal en el govern municipal Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà , que es reunia alternadament a Sineu i a Inca una delegació d’aquest sindicat formava part del Gran i General Consell , del qual constituïa un terç del total de representants A partir de mitjan s XIV només una minoria era propietària de la terra, molts conreaven els camps de rics ciutadans i uns altres pocs estaven…
fonèvol
Història
Militar
Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.
Consistia en una biga giratòria en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria
foner | fonera
Història
Guerrer que utilitzava la fona com a arma.
Els indígenes preromans de les Balears Mallorca i Menorca tingueren fama de bons foners Els cartaginesos els utilitzaren com a mercenaris durant les guerres contra els grecs a Sicília documentats des de la fi del segle V aC i durant el IV, així com en les lluites contra els romans durant la segona guerra púnica Després, i fins a la romanització de les Illes a partir del segle I dC, en algunes ocasions serviren també d’auxiliars com, per exemple, a les Gàllies, amb les tropes de Juli Cèsar
floreal
Història
Nom del vuitè mes del calendari republicà francès (1792-1805), corresponent a l’interval del 20 d’abril al 19 de maig.
flamingantisme
Història
Moviment polític d’origen liberal i catòlic a favor de l’emancipació i l’autonomia cultural de la comunitat neerlandesa a Bèlgica.
Inicialment 1840 es concentrà sobre problemes estrictament lingüístics, i a la darreria del segle XIX rebé un nou impuls d’orientació socioeconòmica En la constitució belga actual hi ha inscrita la delimitació territorial de les cultures i és regulat l’ús de la llengua en la vida econòmica i administrativa
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
filipista
Història
Partidari de Felip de Borbó durant la guerra de Successió a la corona hispànica.