Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
fascio
Història
Mot aplicat a grups polítics o socials tendents a una finalitat comuna i d’acció generalment revolucionària.
Els més coneguts són els fasci dei lavoratori o fasci siciliani , estesos per tot Sicília 1892-93, de caràcter socialista i en lluita contra els latifundistes, i els fasci di combattimento , sorgits per iniciativa de Mussolini 1919, d’on nasqué el partit feixista feixisme
fal·lus
Història
Símbol de l’òrgan masculí de la generació.
Les representacions del fallus van íntimament vinculades amb els cultes fàllics fàllic 2 i han estat sovint usades com a amulets per diversos pobles Els romans divinitzaren el fallus com a Fascinus Deus
falconer
Història
Persona que s’encarregava de la cria i l’ensinistrament dels falcons de caça.
Ja des del segle XIII esdevingué un funcionari, normalment al servei del reis o de grans magnats Pere III de Catalunya-Aragó, en les seves ordinacions del 1345, establí a la cort un falconer major, que havia d’ésser un escuder expert en l’ofici, i sis falconers no generosos tenia cura de l’ordenament de les caceres, la magnificència decorativa de les quals superà, aviat, la munteria Alfons el Magnànim designà per al càrrec el poeta Ausiàs Marc 1425
falange
Història
Formació de combat de la infanteria grega.
A Macedònia, fou constituïda per Arquelau i Filip II, que li donaren la seva estructura tradicional, amb setze rengleres d’homes armats de llargues llances Alexandre el Gran la féu més lleugera i mòbil i la reduí a vuit files, les anteriors de les quals portaven la llança horitzontal, mentre que les posteriors la recolzaven al muscle dels homes de davant La seva compacitat la féu invencible en terreny pla, però sucumbí davant les legions romanes a Pidna 168 aC a causa del terreny accidentat
faisme
Història
Doctrina política pròpia de la Federació Anarquista Ibèrica, que defensava en les discussions amb el sindicalisme revolucionari una certa ortodòxia anarquista, especialment l’antipoliticisme de la CNT.
fabriquer
Història
Canonge o altre eclesiàstic que té a càrrec seu l’administració de la fàbrica o obres de construcció i conservació d’una església.
exiliarca
Història
Cap polític de les comunitats jueves a Babilònia després de l’exili (s VI aC).
Representava els jueus davant el govern i recaptava els imposts El càrrec fou suprimit pels mogols 1253
exili
Història
Política
Allunyament temporal o de durada indefinida, voluntari o forçós, del territori d’un estat o administrat per un govern, especialment per motius polítics.
Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…