Resultats de la cerca

Paleta, anà a Mallorca el 1931 Allí s’uní a Aurora Picornell i aviat es convertí en el principal dirigent de la Federació Balear del PCE, i a partir del 1933 en fou secretari polític del comitè regional Detingut arran de la repressió de l’octubre del 1934, estigué empresonat fins el 1935 Posteriorment, membre del comitè central del PCE, en 1939-41 intentà clandestinament la reconstrucció del partit a Catalunya Al final del 1941, detingut de nou, fou afusellat

Lluità contra la colonització espanyola i la penetració nord-americana 1898-1903 Governador de Tayabas i diputat, fundà el partit nacionalista i exigí l’autonomia President del Commonwealth filipinoamericà 1935, s’esforçà per dur a terme la reforma agrària i millorà la justícia, l’administració i l’exèrcit Reelegit el 1941, davant la invasió japonesa, es traslladà amb el govern a Austràlia i després als EUA

Membre del partit radical socialista, fou diputat 1914-35 i 1946-58 i senador 1935-40 Del 1924 al 1940 ocupà diversos ministeris i durant la Segona Guerra Mundial féu costat al general De Gaulle Vicepresident del consell de ministres 1949-50 i 1952-54 i primer ministre 1948-49, 1950 i 1951, amb Morice creà un nou partit radical socialista 1956

Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació Director des del 1869 d' El Iris del Pueblo i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa , que tingué un gran ressò El 1871 fou diputat provincial El seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena a Palma

Redactor d' El Iris del Pueblo en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca Regidor en 1872-73 i vicepresident de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d’Antoni Villalonga Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de L’Autonomia en 1883-84

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

De família noble, el 1535 anà a les Índies Occidentals com a auditor general Explorà el riu Magdalena 1536-37 El 1538 inicià la colonització del Nou Regne de Granada amb la fundació de les ciutats de Santa Fe de Bogotà, Tunja i Vélez El 1539 coincidí amb les expedicions de Nicolás de Federman i de Sebastián de Belalcázar, amb els quals arribà a un acord De retorn de l’expedició, anà a la península Ibèrica, on malversà els diners Mariscal i regidor de Bogotà 1551, el 1568 esdevingué adelantado de Nova Granada, però morí mentre intentava ocupar els territoris encomanats És considerat el…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Més tard es doctorà i amplià estudis a Roma, Berlín i la Haia Fou professor de dret internacional a la Universitat de Barcelona i de problemes socials contemporanis a l’Escola d’Estudis Socials Dedicat a l’activitat política, ingressà a Esquerra Republicana Fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català 1932 Dins de la docència, fou catedràtic a Sevilla 1935 Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya 1936 i sotssecretari d’Afers Estrangers de la República 1939 En acabar la guerra…

Vida i obra Fill segon de Pere V de Queralt i de Castellnou Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà 1372 Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers 1378 Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar El seu germà gran Dalmau I li empenyorà Vespella 1380 El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però els seus habitants tractaren la redempció i la incorporació a…

Fill i successor de Pere V Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres 1356 Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana 1355 i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia 1365-66 Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li’n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs 1368-69 Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca 1374 Empenyorà Vespella al seu germà Guerau 1380 Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de Mur Acompanyà…