Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Francis William Pierce
Història
Literatura
Entitats culturals i cíviques
Hispanista i catalanista irlandès.
Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976, entre altres publicacions Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de la comissió fundacional de l’Asociación Internacional de…
,
Simó Piera i Pagès

Simó Piera i Pagès
Història
Sindicalista.
Paleta, milità a la CNT des de la seva creació i formà part del comitè regional de Catalunya en diverses ocasions Participà entre el 1916 i el 1920 en diversos comitès de vagues com la de La Canadenca i ocupà la presidència del Sindicat Únic de la Construcció 1918-20 S'exilià el 1923 El 1931 s’adherí a Esquerra Republicana de Catalunya i formà part del grup de redacció de Mall el 1939 s’exilià novament Fou president del Centre Català de Caracas 1949-50 i el 1965 tornà a Catalunya És autor de Records i experiències d’un dirigent de la CNT 1975
Honorat Piera i Minguet
Història
Política
Polític.
Estudià lleis Fou membre de la milícia nacional 1820 Afiliat 1833 al partit moderat, fou secretari de la diputació i diputat a corts 1846
Wilhelm Pieck
Història
Política
Polític alemany.
Afiliat al partit socialdemòcrata 1895, en finir la Primera Guerra Mundial s’adherí al moviment espartaquista i collaborà a fundar el partit comunista alemany 1918, del qual esdevingué membre del comitè central Diputat al Reichstag 1928-33, en triomfar els nazis s’exilià a París 1933 i a Moscou 1939 President de la República Democràtica Alemanya 1948, exercí el càrrec fins a la mort
Alejandro Pidal y Mon
Història
Política
Polític castellà, fill de Pedro José Pidal.
Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut
Pedro José Pidal
Història
Política
Polític i escriptor asturià.
Primer marquès de Pidal Liberal i amic de Riego, fou empresonat per la reacció absolutista i exiliat a París 1840 Ministre de la governació i d’estat amb Narváez i Isturiz, impulsà una reforma dels correus i les presons Fou també ambaixador a Roma Escriví una Historia de las alteraciones de Aragón 1862-63 i diversos estudis sobre literatura castellana medieval
Joan Baptista Marià Picornell i Gomila
Història
Política
Polític republicà i metge.
Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…
Aurora Picornell i Femenias

Aurora Picornell
Història
Dirigent comunista.
Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934 Detinguda per uns falangistes i empresonada pel juliol del 1936, després fou afusellada
Charles Pichegru
Història
Militar
Militar francès.
Jacobí destacat a Besançon, esdevingué cap de l’exèrcit que conquerí els Països Baixos 1794 El 1795 fou nomenat cap de les forces del Rin i es passà secretament a la causa monàrquica Obligat a dimitir pel Directori 1796, fou detingut 1797 i deportat, però s’evadí i es refugià a Londres 1798 El 1804 tornà a París d’amagat, on morí empresonat
Ottavio Piccolomini
Història
Militar
General italià.
Estigué al servei, primerament, de Castella, i des del 1627, de l’Imperi Lluità a Lützen 1632 Mariscal de camp, deturà l’avanç dels suecs cap a Bohèmia 1633 i els combaté a Nördlingen 1634 El 1639 derrotà França a Thionville Vençut pels suecs a Wolfenbüttel 1641 i a Breitenfeld 1642, més tard lluità als Països Baixos, al costat de Castella Esdevingué capità general