Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Vicent Peris
Història
Dirigent de la Germania valenciana.
Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…
Miquel Peris
Història
Capitost d’una revolta ciutadana.
El 1275 els menestrals enderrocaren algunes cases de nobles després, sortiren sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà a València i restablí l’ordre Perseguit per les tropes reials, fugí a Castella Hom ha considerat l’alçament com un precedent remot de la revolta de les Germanies al s XVI
Dominique-Catherine Pérignon
Història
Militar
Militar francès.
De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió desembre del 1793 Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera Collaborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda 1794 amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència novembre del 1794, i de Roses febrer del 1795 Després de la pau de…
Casimir-Pierre Périer
Història
Política
Polític francès.
De família benestant, la revolució del 1830 el menà a sostenir Felip d’Orleans com a nou rei Alhora president del govern i ministre de l’interior 1831, combaté el republicanisme i el desordre públic, i ensems afavorí l’alta burgesia
Pèricles
Història
Polític atenès.
Membre de la noble família dels alcmeònides , inicià la seva carrera política el 472 aC, quan, encara molt jove, fou designat per organitzar la representació de la tragèdia d’Èsquil Els perses Afiliat al partit popular d’ Efialtes , a la mort d’aquest 461 aC n’ocupà el lloc de capdavanter Malgrat l’oposició oligàrquica, féu aprovar per l’assemblea un seguit de reformes que completaven les iniciades per Efialtes i que accentuaven el caràcter democràtic de l’estat atenès Del 443 aC fins al 429 aC, fou elegit estrateg, càrrec des d’on la seva intelligència i la seva habilitat política,…
Periandre
Història
Tirà de Corint i un dels set savis de Grècia.
Fill i successor de Cípsel, governà la ciutat entre el 627 i el 585 aC Amb ell, Corint es convertí en la ciutat més gran i políticament més estable de la península grega Segons la tradició, restablí el culte de Dionís i sostingué bones relacions amb altres governants El seu retrat conegut deriva d’un original en marbre del segle IV aC També apareix, barbat i pensarós, en el Mosaic dels set savis Museo Nazionale, Nàpols
Ignasi Pérez de Sàrrio i Palavicino
Història
Erudit.
Fou marquès consort d’Algorfa i senyor de Formentera de Segura Escriví Disertación sobre las medallas desconocidas españolas 1800, Disertación segunda sobre las medallas desconocidas españolas y navegación antigua en el mar Océano 1802 i diverses memòries sobre temes agronòmics, jurídics, astronòmics i econòmics Aplegà una notable collecció numismàtica El seu fill, Ignasi Pérez de Sàrrio i Ruiz-Dávalos Alacant 1777 — Montpeller 1836, fou militar i escriptor Llegà la seva biblioteca a l’església de Sant Nicolau d’Alacant i continuà la història genealògica de la seva família, sobre la qual ja…
Ximén Pérez de Salanova
Història
Justícia d’Aragó.
El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del 1300 el rei havia hagut de…
Jorge Gaspar Perez de Olivan y Vaguer
Història
Senyor de l’honor de Senegue i Sant Just del Val, governador de la séquia imperial dels regnes de Navarra i Aragó.
El 1677 publicà les Ordinaciones del comtat de Ribagorça, fetes imprimir pels síndics generals del comtat
Facundo Perezagua
Història
Polític castellà.
Installat a Madrid, entrà en el cercle socialista de Pablo Iglesias El 1885 anà a Biscaia, on féu proselitisme Participà en la fundació del PSOE 1888, que abandonà el 1921, any que esdevingué un dels fundadors del Partido Comunista Obrero Espanyol