Resultats de la cerca

El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals Com a premi de la seva collaboració…

Advocat i poliglot, fou rector en diverses ocasions de la Universitat de Lima i s’interessà per la filosofia i la ciència europees A part la seva obra com a científic, conreà l’èpica Lima fundada o Conquista del Perú , 1732, amb escassa fortuna, i el teatre, que té realment importància, una gran gràcia satírica i ensems ingènua i senzilla Triunfos de amor y poder 1710, Afectos vencen finezas 1720, La Rodoguna adaptació de la tragèdia del mateix títol de Corneille, i obres menors Loas, Bailes, Fines de Fiesta , potser el millor de la seva producció L’obra en prosa Pasión y Triunfo de Cristo…

Fill de Felip de Saluzzo i de Sibilla de Peralta, prengué el nom de la mare per raons d’herència Ribagorçà per part de la mare, estava emparentat per banda del pare amb la casa de Savoia i amb les famílies reials siciliana i catalana era cosí germà dels reis Alfons II i Jaume II de Catalunya-Aragó i del rei Frederic II de Sicília, parentiu que reforçà amb el seu segon matrimoni amb la infanta siciliana Elisabet, filla de Frederic II i vídua del comte Ponç VI d’Empúries, després del 1322 sembla que la seva primera muller fou Sibilla de Cardona Com a hereu de la baronia de Peralta, a la…

Autor d’un Memorial en favor de la ordenación hecha por la ciudad de Barcelona 1620 sobre els forasters, escrit primer en català però obligat després a traduir-lo ell mateix al castellà, fet del qual es lamenta, i De la potestat secular en los eclesiàstics per la econòmica i política 1646, que fou prohibit, ambdós interessants pels comentaris sociogràfics i l’actitud més o menys franca sobre qüestions d’actualitat amb tendència vindicativa

Es traslladà, molt jove, a Grècia Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs 1372 Els catalans de Tebes protestaren allegant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït 1374 Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia Anà a ajudar els assetjats de…

Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats

Fill de Merenre Antiemsaf I, tingué el regnat més llarg de la història egípcia Amb ell s’acaba el Regne Antic Prosseguí la política expansionista a la Baixa Núbia, amb diverses expedicions dirigides per personatges preeminents del nomós I de l’Alt Egipte Herkhuf, Sabni i, sobretot, Pepinakht Una altra expedició anà al Sinaí a la recerca de turqueses A l’interior s’accentuà el progressiu debilitament del poder reial, i al final del regnat els governadors de les províncies eren pràcticament independents Bastí la seva piràmide a Sakkara, actualment en molt mal estat

Fill de Teti, envià sis expedicions a l’Àsia per abatre els beduïns Es mostrà actiu a Núbia i envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses Bastí molt a Tanis, Bubastis, Abidos, Dendera i Coptos A Sakkara construí la seva piràmide, en molt mal estat avui, del nom de la qual, Men-nefer Pipi ‘Pepi és estable i formós’ deriva el de Memfis

Lluità a Nàpols per la República Partenopea 1799 Exiliat, s’uní a l’exèrcit napoleònic i combaté a Marengo 1800 i en la guerra contra Espanya 1811 Cap de les forces napolitanes, fou derrotat per Àustria a Rieti 1821 —això l’exilià fins el 1848— i a Venècia 1849