Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Marin Mersenne
Història
Científic francès.
Sense abandonar els seus deures religiosos com a frare mínim, es dedicà intensament al conreu de les ciències positives, seguint les petjades de Galileu, l’obra del qual divulgà amb els llibres Les méchaniques de Galilée 1644 i Nouvelles pensées de Galilée 1630 Fundador de l’Academia Parisiensis, fou un enllaç permanent entre tots els estudiosos europeus del seu temps Descartes, Hobbes, Pascal, etc Hom li deu aportacions originals en els camps de la mecànica lleis del pèndol i sobretot de l’acústica lleis de les cordes vibrants, determinació de la velocitat del so mitjançant l’…
Manuel I Comnè
Història
Emperador d’Orient (1143-80).
Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima
Abū-l-Ḥasan
Història
Soldà marínida del Marroc (1331-48).
Cridat per l’emir de Granada Yūsuf I, féu el darrer intent de recuperació dels territoris d’Al-Andalus conquerits pels regnes hispànics cristians Reprengué Gibraltar 1333 i, amb una victòria naval sobre els cristians, Algesires 1340 Tanmateix, aquest mateix any fou definitivament vençut a la batalla del Salado per les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal En l’expansió cap a l’est conquerí Tlemcen 1337 i Tunis 1347, bé que un any després fou vençut per una coalició de tribus àrabs i hagué d’abandonar Ifrīqiya Durant el seu regnat l’imperi marroquí atenyé la…
Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa
Història
Tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí (Ramon Dalmau I).
Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou…
Tvrtko I de Bòsnia
Història
Ban (1353-77) i després rei (1377-91) de Bòsnia, nebot i successor del ban Esteve II de Bòsnia
.
Ocupà indrets de Sèrbia, Hercegovina i Dalmàcia i es féu coronar rei a Milesevo davant la tomba de sant Sava, amb el suport del seu cunyat Lluís I d’Hongria, casat amb una filla del dit Esteve II, i ajudà els croats revoltats contra els hongaresos Hagué d’abandonar el país un quant temps a causa d’una revolta dels nobles bosnians, ajudats pel seu germà Vuk, però fou restaurat amb l’ajuda de Lluís I Amb el príncep Llàtzer Hrebeljanović de Raska, lluità contra els turcs 1386 i els derrotà a Pločnik 1387, però s’hi alià després de la batalla de Kosovo Polje 1389 El succeí Esteve III…
Francisco Javier de Burgos
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Durant l’ocupació francesa exercí alguns càrrecs administratius, la qual cosa l’obligà posteriorment a abandonar Espanya El 1819, en haver tornat, publicà Miscelánea de comercio, artes y literatura , la traducció de les obres d’Horaci 1820-22 i algunes comèdies i sarsueles Dirigí El Imparcial El 1833 començà a exercir el ministeri de foment, creat aleshores, des del qual implantà la divisió peninsular en províncies i foren creats els sotsdelegats de foment els futurs governadors civils Fou important la seva labor per activar la reforma del sistema tributari programada per Ramón…
Hu Yaobang
Història
Polític xinès.
Membre del secretariat central de les joventuts del partit comunista 1933, les dirigí a partir del 1952, però hagué d’abandonar el càrrec el 1966 arran de la seva oposició a la Revolució Cultural Reaparegué l’any 1972 a l’ombra de Deng Xiaoping i s’encarregà de reorganitzar l’Acadèmia Xinesa de Ciències 1975, però tornà a caure en desgràcia l’any 1976 Rehabilitat a l’XI congrés del partit comunista 1977, esdevingué membre del politburó des del 1978, secretari general d’aquest 1978-80 i secretari general del partit 1980 i 1982-87 La seva mort fou un dels desencadenants del…
Maria d’Aragó
Història
Infanta de Castella.
Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona 1320 Ingressà com a monja a Sixena 1322, però després tornà a Barcelona, on fundà el…
Juan Andrade
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Militant de les Juventudes Socialistas, a l’abril del 1920 fou un dels promotors de l’escissió que donà lloc al Partido Comunista de España i dirigí els seus primers òrgans de premsa El rebuig de l’estalinisme el menà, a partir del 1930, a figurar en els rengles de l’Oposició Comunista Espanyola primer, i de l’Esquerra Comunista després membre de l’executiva del POUM i amic d’Andreu Nin, des del 1936 residí a Barcelona, on s’ocupà en tasques de propaganda, i sofrí la repressió contra el POUM posterior als fets de maig del 1937 Entre el 1939 i el 1978 romangué exiliat a París, sense …
Pere Valdès
Història
Nom donat erròniament en documents tardans (a partir del 1368) a Valdo, reformador i iniciador del moviment dels valdesos.
Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus…