Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Algirdas
Història
Gran duc de Lituània (1344-77).
Deturà l’expansió de l’orde teutònic i en rebutjà les nombroses invasions En defensa del seu germà Liubartas, lluità contra Polònia 1349-66, que reivindicava el ducat de Halicz En la guerra contra els tàtars alliberà Podòlia davant l’amenaça tàrtara, acceptaren el seu protectorat Rutènia, Briansk i Novgorod-Severskij, i obligà el gran duc de Moscou Dmitrij Donskoj a acceptar el fet consumat També reconegueren la seva tutela Pskov i la regió del Gran Novgorod, defensada contra els suecs A la seva mort, Lituània s’estenia des de la mar Bàltica fins a la mar Negra
Onofre d’Alentorn i d’Oms
Història
Senyor de Seró (Noguera), procedent de la petita noblesa rural.
Estigué en contacte amb els bandolers El 1570 aconseguí del lloctinent guiatge per a dues quadrilles de bandolers per tal d’allistar-se a l’exèrcit reial d’Itàlia Tingué una part primordial en la resistència de l’aristocràcia a la introducció de l’"excusat” 1572 Fou diputat de la generalitat 1593-96 i el 1598 formà part de la junta de defensa del Principat contra la invasió francesa L’any següent, a Barcelona, on tenia lloc la celebració de les corts presidides per Felip II, capitanejà, juntament amb Gispert de Guimerà, l’oposició a acceptar determinades constitucions
Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac
Història
Militar
Militar.
Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir-li un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte abril del 1809, s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matías Vinuesa
Khilperic I de Nèustria-Soissons
Història
Rei franc de Nèustria i Soissons (561-584).
Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia
Joan VIII Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1425-48).
Fill de Manuel II , fou associat al tron de l’imperi el 1419 Per tal d’obtenir l’ajut dels llatins contra els turcs, que amenaçaven l’imperi, es mostrà disposat a restablir la unió de l’Església ortodoxa amb Roma Assistí personalment al concili de Ferrara-Florència 1438-39, acompanyat del patriarca Josep, de Bessarió i d’un bon nombre de bisbes Acceptà la unió proclamada a Florència per la qual cosa fou malvist al seu retorn, ja que els seus súbdits es negaren a acceptar aquesta unió Rebé ajut només de polonesos i hongaresos contra els turcs i fou derrotat per aquests a Varna el…
gens
Història
A Roma, grup de diverses famílies que descendien d’un avantpassat comú.
La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força…
Abdal·là I de Jordània
Història
Política
Sobirà de Transjordània (1921-51).
L’any 1919 fou proclamat rei de l’Iraq, però dos anys més tard aquest títol passà al seu germà, i els britànics el nomenaren emir de Transjordània 1923-46 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 demanà al món musulmà que s’oposés a l’Eix Després d’un tractat amb la Gran Bretanya obtingué la independència del seu país 1946 i esdevingué rei de Transjordània, nom que canvià 1949 pel de Regne Haiximita de Jordània Fou acusat per diversos membres de la Lliga Àrab d’acceptar el repartiment de Palestina i l’existència de l’estat d’Israel, i al cap de poc temps morí assassinat El succeí el seu fill…
Ciaxares de Mèdia
Història
Rei de Mèdia (~624-~584 aC), fill de Fraortes.
Hagué d’acceptar la dominació dels escites, i l’aprofità per a entrenar el seu exèrcit en les tècniques guerreres d’aquells, sobretot en el tir d’arc a cavall Expansionà el regne mede fins a les muntanyes d’Anatòlia i el llac Van, i posteriorment reeixí a expulsar els escites de Mèdia Marxà després contra Assíria, assetjà Nínive i la prengué el 612 amb l’ajuda de Nabopolassar, rei de Babilònia L’expansió posterior del regne fou a les despeses de l’Urartu i de Lídia, amb la qual lluità molt de temps fins a arribar a un tractat de pau pel qual el seu fill i successor Astíages es…
Lluís de Requesens i de Relat
Història
Cavaller.
Senyor de la baronia d’Altafulla i de la Nou El 1396 participà en l’expedició de Sicília i el 1408 en la de Sardenya El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’elegir els compromissaris a Casp durant l’Interregne, però en no acceptar fou substituït per Macià Despuig Fou un aferrissat antiurgellista, i a això es degué el seu enriquiment i el nomenament de governador general de Catalunya 1415-26, càrrec que estigué vinculat a la família durant prop d’un segle Fou també batlle general de…
Consell Sobirà del Rosselló
Història
Òrgan de justícia i de govern, creat a Perpinyà el 1660 per LluísXIV de França, amb plena jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya incorporada a França per la pau dels Pirineus (1659), en substitució del tribunal del governador.
Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apellació de darrera instància En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats només el procurador general era francès Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el…