Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Agripina
Història
Filla de Germànic i d’Agripina la Gran.
Del seu matrimoni amb Domitius Ahenobarbus tingué un fill, del mateix nom, que fou emperador amb el nom de Neró Exiliada per Calígula , el seu germà, tornà a Roma i es casà en terceres núpcies amb el seu oncle, l’emperador Claudi , l’any 49, al qual feu adoptar el seu fill, i més endavant feu que el nomenés successor en detriment del fill de Claudi, Britànic Claudi morí emmetzinat per ordre d’Agripina, que mantingué el poder durant la primera part de l’imperi de Neró, però aquest, fatigat de la seva tutela, la feu assassinar
Minamoto no Yoritomo
Història
Primer shōgun del Japó (1185-99).
Fill de Yoshitomo 1123-60, reuní forces suficients i venjà el seu pare destruint la família dels Taira Prengué el títol de shōgun i fundà a Kamakura un govern militar bakufu que dirigí la sort del país Definí els trets polítics i institucionals del shōgunat, que persistiren fins al s XIX Bon comandant i organitzador, tingué com a conseller Ōe Hiromoto Gelós de la seva mateixa família, féu assassinar el seu germanastre Yoshitsune, el seu cosí Yoshinaka, el seu oncle Yuküe i el seu germà Noriyori, la qual cosa provocà l’ascensió del seu sogre Hojo Tokomasa, home molt hàbil i…
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…
Basili I de Bizanci
Història
Emperador de Bizanci (867-886), fundador de la dinastia macedònia.
D’origen modest, esdevingué confident de l’emperador Miquel III El 867, el feu assassinar i fou reconegut emperador Restablí el crèdit del malparat tresor públic, i refeu la unió amb Roma Lluità victoriosament contra els àrabs, que expulsà de l’Àsia Menor Intentà de restaurar l’autoritat de l’Imperi Bizantí sobre la Itàlia meridional, i hi aconseguí èxits notables, excepte el d’abolir la dominació àrab a Sicília Sota el seu regnat fou iniciada la reforma legal amb la publicació de dos manuals, el Prókheiros nómos ‘Manual de dret’ i l' Epanagogé Feu construir la Néa — la nova…
Euric
Història
Rei dels visigots (466-484).
Pujà al tron després d’assassinar el seu germà Teodoric II Expandí les fronteres del territori visigot des del Loira i Provença fins a tot el llarg de l’Ebre, amb Tarragona i Barcelona, malgrat l’oposició dels sueus, dels nobles de l’Alvèrnia i dels burgundis L’emperador Juli Nepos li cedí tots aquests territoris, i el regne visigot, sota el seu mandat, assolí l’expansió màxima Fou el primer que plasmà un codi de lleis, molt romanitzat Codex Eurici , conservat fragmentari tot i la seva importància Malgrat el seu arianisme, no perseguí sistemàticament els catòlics La seva cort,…
Zoè
© Fototeca.cat
Història
Emperadriu d’Orient (1042-50).
Filla de Constantí VIII, es maridà 1028 amb Romà Argir, que esdevingué emperador Romà III aquell mateix any De vida molt lleugera, féu assassinar ofegat a la banyera l’emperador, i el mateix dia es casà amb el seu amant, que esdevingué emperador amb el nom de Miquel IV Mort aquest 1041, l’emperadriu féu coronar emperador un nebot de Miquel IV adoptat per ella, Miquel V , que intentà de recloure Zoè en un convent, però el poble es revoltà i Miquel fou eixorbat i reclòs en un monestir 1042 Zoè governà durant uns quants mesos amb la seva germana Teodora com a associada al tron, i…
Teòfan
Història
Emperadriu d’Orient.
El 956 es casà amb Romà II, del qual fou segona muller i al qual donà quatre fills Basili el futur Basili II de Bizanci , Constantí després Constantí VIII , Teòfan i Anna Regent a la mort del marit 963, el mateix any esposà i associà al tron el general Nicèfor Focas que prengué el nom de Nicèfor II Focas , el qual, poc després, féu assassinar 969, d’acord amb el seu amant armeni, el domèstic Joan Tsimiscés amb el qual es casà Aquest, però, emparant-se del tron Joan I , la relegà a un monestir, on restà fins que el seu fill Basili, ja emperador 976, la reclamà a Constantinoble,…
Lluís de França
Història
Comte de Valois (~1376-1407).
Duc de Turena 1368-92 i després d’Orleans Lluís I 1392-1407 Segon fill de Carles V de França i germà de Carles VI El 1389 es casà amb Valentina Visconti, comtessa d’Asti, filla del duc de Milà, la qual cosa li donà drets sobre el Milanesat La demència del seu germà el convertí en regent de França Hagué de lluitar contra l’oposició del duc Felip II de Borgonya i del fill d’aquest, Joan Sense Por, que aspiraven al tron de França El fet que fos amant de la seva cunyada, Isabel de Baviera, i la seva prodigalitat el feren impopular Joan Sense Terra se n'aprofità i el féu assassinar…
armanyaguès | armanyaguesa
Història
Individu del bàndol francès, enemic dels borgonyons, en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV.
El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya 1404, que féu assassinar el seu rival el 1407 El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà 1410 la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol Després de l’assassinat de Joan Sense Por 1419, el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí Carles VII d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra França El tractat d’Arràs…
Agamèmnon
Història
Rei llegendari d’Argos, fill d’Atreu.
La seva figura apareix repetidament en la literatura grega des d’Homer Fou cap de l’exèrcit grec que assetjà Troia per venjar el rapte de la muller del seu germà Menelau Ilíada Per tal que els vents fossin favorables a les seves naus hagué de sacrificar una filla Ifigènia a Àulida , d’Eurípides i, en tornar de la guerra, la seva muller Clitemnestra prengué el fet com a excusa per a assassinar-lo en complicitat amb el seu amant Egist Agamèmnon , primera part de l' Orestea d’Èsquil Aquest conflicte ha estat vist, modernament, com un reflex de l’antiga lluita del matriarcat per…