Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
corregiment de Tortosa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Tortosa El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d’Alacant
bisbat de Tortosa
Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…
la Torreta de Canals
Història
Antiga baronia, actualment incorporada al municipi de Canals (Costera).
El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…
baronia de Torres Torres
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, prèvia facultat reial, el 1466 pel cavaller valencià Joan de Vallterra.
Comprenia, a més de Torres Torres Camp de Morvedre, Alfara de la Baronia i Algímia de la Baronia Passà als Montsoriu i als Castellví, marquesos de Làcon
camí des Torrers
Història
Camí, originari dels s. XVI i XVII, que seguia la costa de Mallorca tot enllaçant les diverses talaies o torres de defensa.
baronia de Torrellas
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el municipi de Torrellas, Aragó, atorgada en una concòrdia feta el 1381 entre el rei Pere III de Catalunya-Aragó i Pere Lopes de Gurrea òlim Pere de Torrelles.
Passà als Bardaixí, cognomenats també Torrelles, i finalment als Jordán de Urríes
cavalleria d’en Torrella
Història
Possessió o alqueria concedida en feu a la vall de Sóller, el 1315, al cavaller Bernat de Torrella.
A la primeria del s XVII passà als Ferrer de Santjordi Havia rebut abans el nom de cavalleria de Binibassí
la Torre dels Pares
Història
Gran alqueria del municipi de Gandia (Safor), que pertangué als ducs de Gandia, un dels millors exemplars d’alqueria medieval al País Valencià.
Torre Abadal
Història
Antiga quadra del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del segle XIII, potser l’antiga torre d’Olorda, possessió, ja al segle X, del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera
Cària
Història
Antiga regió del sud-oest de l’Àsia Menor, a la costa de la mar Egea, limitada al nord pel riu Meandre, entre Jònia i Lídia, a l’oest, i Lícia i Frígia, a l’est.
Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari foren famosos com a mariners i mercenaris Les ciutats principals foren Milasa Milâs , a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa Al segle VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos Al segle IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hellenitzat Després de la…